Quins són els límits de l’humor? Es pot fer broma de les tragèdies? És lícit o, fins i tot, convenient riure’s de les situacions provocades per la pandèmia del coronavirus? Doncs bé, el programa ‘reset’ us ofereix tres punts de vista ben diferents sobre aquesta qüestió.
Miguel Gallardo: “El meu punt de vista sempre és l’humor”
L’il·lustrador acaba de publicar el còmic ‘Algo extraño me pasó de camino a casa‘, en què parla en clau d’humor del tumor cerebral que li van detectar 15 dies abans de l’estat d’alarma. “El meu punt de vista sempre és l’humor i això em permet tractar temes delicats o dramàtics com aquest”, ha explicat a ‘reset’.
Gallardo creu que “tenia doble ‘bonus track’, que era tumor cerebral més pandèmia, i calia desengreixar-ho fent una mica d’humor“. Per l’il·lustrador, “l’humor és una manera d’explicar coses que són inexplicables per a nosaltres” i també d'”enfrontar-se al poder”. Tot i això, assegura que “de vegades la gent s’enfada” i creu que sempre cal deixar passar un cert temps i que algú altre obri camí.
Ana Polo: “No he pogut fer humor de la pandèmia”
La periodista, guionista i humorista, en canvi, confessa que “jo no he pogut fer humor de la pandèmia, no m’ha vingut de gust“. Polo considera que “és una situació tan densa i que ens crea tanta angoixa que no m’ha sortit”, mentre que sí que ha fet “d’altres coses”. I ho justifica perquè “és un tema que està massa a prop i em genera tanta incertesa que ara mateix no puc fer humor d’això i també crec que està bé respectar-ho“.
No obstant això, Polo creu que “l’humor com a arma política sempre hi ha de ser perquè és un bon lloc des d’on poder criticar la gestió que s’ha fet de la pandèmia“. I també ha criticat l’actuació de dos agents de la Guàrdia Urbana que, el 29 de novembre passat, van irrompre al bar La Muriel de Gràcia i van suspendre la representació de We Bitches perquè “van comptar als còmics com a part del públic” i van considerar que se sobrepassava l’aforament.
Pol Mallafré: “Cadascú té els seus límits”
De la seva banda, el guionista i muntador Pol Mallafré, autor del curt documental ‘Confinats amb una nena de 4 anys’, que es va fer viral durant l’estat d’alarma, subratlla que “cadascú té els seus límits”. En el seu cas, assenyala les qüestions massa “dramàtiques”, com la situació dels “refugiats” o els conflictes de “gènere” com a temes que “no em fan gràcia”. Tot i amb això, també subratlla el talent dels humoristes que saben “fer bromes sobre això i encertar-la”.
