Algun lloc indeterminat d’Europa, però no Catalunya, tot i els noms dels personatges. Laura Conejero és la Sílvia. Una vídua que tira endavant dos fills gràcies a la caritat d’una germana rica i altiva, el marit de la qual va contribuir, indirectament, a la precarietat en què es troba la germana. Fins que aquesta diu "prou". Cinc anys després, en ple esclat de la segona guerra mundial, el fill és al front i també el nou marit de la Diana, la filla. Encaren la contesa bèl·lica des de posicions molt diferents. JORDI PRAT I COLL, director escènic “Mitjançant la Sílvia, sembla que estigui parlant el Sagarra... d’alguna manera dient que és molt difícil ser coherent.” L’obra agafa especial volada al tercer acte quan entra en escena el David, un arqueòleg aventurer que, com la Sílvia, no accepta els cànons establerts de la gent com cal. És qui fa veure a la Sílvia, quina és la seva fortuna. PEP MUNNÉ, actor “Aquesta manera de parlar dels inadaptats... els inadaptats vol dir els que no van a l’hora, a l’hora que marca el poder, ja sigui econòmic, comercial o polític.” El mateix Sagarra considerava ‘La fortuna de Sílvia’ una de les seves obres més reeixides. El muntatge farà gira per diversos teatres catalans després de la darrera funció al TNC, el dia de Nadal.
