(ACN/Redacció) El Museu d’Història de Catalunya presenta l’exposició “Tàpies. Art i activisme”, que s’endinsa en l’actitud compromesa que el pintor va mantenir al llarg de la seva carrera en qüestions socials, polítiques i culturals, emmarcades en el catalanisme i la lluita antifranquista. L’exposició presenta 150 obres, algunes de les quals inèdites, com quadres cartells, gravats, cartes, àudios i filmacions, que reuneixen les causes en què va participar i que es poden veure fins al 2 de febrer del 2025.
El comissari de la mostra, Albert Mercadé, assegura a l’Agència Catalana de Notícies que l’exposició fa una repassada dels grans esdeveniments que han construït la Catalunya actual, sempre, però, des de la independència artística i contemporània de Tàpies. Mercadé explica que Tàpies amb els seus treballs buscava una transformació de la societat, “que pogués despertar consciències en els ciutadans i que pogués tenir una posició activa en la reconstrucció de la democràcia”, diu.
De la Caputxinada a l’Estatut
El recorregut al Museu d’Història de Catalunya permet conèixer la implicació de Tàpies en l’activisme social i cultural al costat dels moviments antifranquistes de la dècada del 1960 i posteriors. La Caputxinada i la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el van iniciar en la lluita del catalanisme progressista. Durant la Transició es va implicar en esdeveniments centrals de l’època com el Congrés de Cultura Catalana i la Marxa de la Llibertat i els moviments polítics de l’Assemblea de Catalunya i el PSUC.
Amb el retorn de la democràcia a Espanya, Tàpies va ampliar el seu horitzó de defensa dels drets humans en diferents causes del món com a Xile, Sud-àfrica i Bòsnia, al mateix moment que estava atent a les iniciatives que contribuïen a la construcció de la Catalunya contemporània. Un exemple clar és un dels seus darrers treballs: la coberta de l’Estatut de Catalunya del 2006, un esdeveniment polític que marca la realitat política i social de la Catalunya actual.
Així s’hi pot veure ‘Catalunya endavant’, una peça preparatòria per a la commemoració del Mil·lenari de Catalunya, una peça vinculada als 40 anys del PSUC i ‘7 de novembre’, quadre que habitualment ocupa un lloc d’honor al Parlament de Catalunya i que ara es pot veure al museu després d’haver estat al Museu Reina Sofia de Madrid. Sens dubte, però, un dels plats forts de la iniciativa és que per primera vegada s’ha penjat el llençol d’homenatge a Miró tal com es va situar durant l’homenatge a Miró al Grand Palais de París el 1974.
