‘Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual 1980-2003’ és un viatge pels treballs i noms més destacats del sector. Segons la comissària i historiadora del disseny, Raquel Pelta, mostres com aquesta serveixen per prendre consciència del patrimoni del disseny gràfic. “És part de la vida, la història i la memòria col·lectiva dels ciutadans“, explica.
La dècada dels 80, una explosió de disseny
La tesi de l’exposició és que el disseny gràfic va acompanyar un moment de canvi social i modernització a Catalunya i Espanya després de la dictadura franquista. De fet, l’època va obrir un gran ventall d’oportunitats per als dissenyadors i se’ls van presentar nous reptes. I la dècada dels 80 va ser això, una etapa d’oportunitats. Els professionals van il·lustrar campanyes, partits polítics, associacions i, en l’àmbit cultural, certàmens i portades de discos, entre d’altres.
La pintora i dissenyadora Pilar Villuendas reivindica l’art gràfic com a instrument alliberador. “Tots teníem ganes de fer-li un gir al país i amb la imatge vam poder fer-ho. Va ser un privilegi treballar per treure’ns de les urpes del Franquisme”, recorda. Villuendas va recolzar nombroses demandes socials. Va dissenyar, per exemple, el cartell de la campanya de planificació familiar de la Generalitat, el mateix any 1980.
Els 90 i els Jocs Olímpics
La mostra dedica una atenció especial als Jocs Olímpics del 92, que van projectar Barcelona com a ciutat de referència del disseny i el Cobi de Javier Mariscal com a icona. De fet, aquell any van destacar altres peces relacionades amb festes i certàmens de la ciutat. És el cas del cartell transgressor de la Mercè (el dibuix d’una dona amb el tors nuu) que va idear el dissenyador Pere Torrent, també conegut com a Peret.
A partir de la cita olímpica, els professionals catalans i espanyols van aconseguir consolidar-se i projectar-se internacionalment. Així ho assegura el dissenyador Oscar Mariné, que després dels Jocs va muntar el seu propi estudi a Nova York i se li va oferir col·laborar amb la marca de vodka Absolut.
L’entrada al nou mil·leni, marcada per l’audiovisual
El canvi tecnològic ja es va cuinar als 90. A finals de la dècada i amb l’arribada del nou mil·leni, la informatització del disseny va impulsar la gràfica en moviment. Un dels referents, l’ull de betevé, que va revolucionar la imatge gràfica de la televisió local de Barcelona l’any 97. La creació també va ser obra de Peret.
