El mes de setembre ens fa pensar en la Festa Major de Barcelona, la Mercè! Però… què vol dir festa major? D’on prové? Fixant-nos com sempre en l’etimologia, el mot festa prové del llatí tardà fĕsta, originàriament del plural de festum, i aquest, neutre de festus, -a, -um (“festiu”), de l’arrel de fēria (“dia de festa”).
La paraula major prové del llatí major, -ōris (“més gran”), comparatiu de magnus (“gran”), d’una forma *măg-yō-s (v. magne, màxim). Com una extensió d’aquest significat, vol dir: “més important, principal“.
Què és una festa major i quines expressions hi ha?
Així doncs, la unió d’aquestes paraules fa que parlem de festa grossa. A l’Optimot trobem la definició següent:
2 5 [LC] [AN] festa major: festa que celebra el dia del patró d’una ciutat, d’un poble, d’un barri, etc.
Tant la cultura catòlica com l’ortodoxa i l’anglicana tenen un sant patró que és el protector d’un determinat grup de persones i mitjancer entre ells i Déu. La celebració del dia d’aquest patró és dia festiu. També es pot anomenar festa patronal, festa solemne o festa grossa.
Llà hon era la major festa nostra, que’ls sarrahins se pensaven que ell faés festa, aquell dia era sobre ells”
A diversos llocs, tal com passa també a Barcelona, s’ha canviat el patró de la ciutat. En aquest casos, en manté la festivitat del patró “desterrat” i s’anomena festa petita. Per exemple, la festa petita de Barcelona és per Santa Eulàlia (12 de febrer).
Celebrar festa major, un costum històric i identitari
Segons l’Enciclopèdia catalana, Catalunya sempre ha tingut tradició festiva al llarg de molts segles. Segons els documents històrics, fem xerinola des del segle XIII, sense escatimar en despeses o contenció. És per aquest motiu que Ferran II el Catòlic el 1487 va arribar a limitar les despeses per família amb penes per als que no poguessin contenir-se. Va ser un decret reial que va durar només un any perquè els pagesos van renegociar la llei amb l’excusa que rebien familiars d’arreu, situació que justificava més despesa.
Les cròniques dels viatgers anglesos del segle XVIII, sobretot d’economistes, escrivien fascinats com podia ser que l’empenta de la primera industrialització a Catalunya estigués acompanyada de períodes festius tan sovintejats i diversos.
I és així, el calendari festiu és d’allò més ric i divers. No solament durant el segle XVIII, com ho testimoniaren els viatgers castellans, anglesos i francesos, sinó secularment i fins a l’actualitat […] La festa major és la festa local per excel·lència, la que crea i recrea la comunitat, la identifica i la projecta. Ve a ser el paradigma de la festa”
Anem a festa major
A DCVB ens fa saber d’expressions de diferents llocs de Catalunya que ens ha anat aquest conjunt de paraules:
- A festa major em convides: es diu per expressar la satisfacció per la proposta que algú ens fa.
- Anar a festa major (irònic): anar al bosc a cercar llenya (Empordà).
- Alguns faran festa major: es diu per significar que molts estaran satisfets d’allò que s’anuncia, especialment que se’n vagi algú que fa nosa o és mal vist (Penedès).
El que al seu dia va començar a ser un acte solemne a un personatge bíblic ha passat a ser més dia de festes plens d’actes tradicionals per a totes les edats i gustos i, sobretot, gresca i xerinola!
Recull de dites sobre la festa major
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó.
Algun dia serà la festa del nostre lloc.
Després d’una festa major, pa sucat amb oli.
En fires i festes majors tant se n’atipen un com dos.
Les festes majors al ventre fan dolors.
Qui a festa major va a festa major té de tornar.
Festa sense masclets, dolçaina i tabalet no és festa.
