Una mare vídua, la Lucrècia, malda per preservar el seu món burgès de l'entorn hostil de la posguerra. Només en aparença fa veure que no coneix els secrets dels tres fills, que els oculten per no desmuntar la casa de nines, la gàbia artificial, on creuen que viu la mare. Un fill homosexual, una filla que avorta, un altre que és un adúlter i conspira contra els germans. La crítica va atacar l'obra pel costat de la moral i 'Ocells i llops' va ser un sonat fracàs. Sagarra intentava engatjar-se més amb el seu temps. Fins i tot l'enfrontament entre els fills s'ha vist com una metàfora de la llosa que va suposar la Guerra Civil. LURDES BARBA, directora escènica "El Sagarra escriu aquesta obra en un moment del franquisme molt dur, i ell no fa un teatre social, però no pot ignorar això." 'Ocells i llops' desmunta el tòpic segons el qual Josep Maria de Sagarra va ser un autor convencional, entestat a escriure només obres del gust popular. Compta amb la juventut d'intèrprets com Roser Tapias o Jaume Madaula, i l'experiència de professionals contrastats com Francesc Luchetti o David Bagés, i és sobretot un joc escènic per a lluiment de la protagonista. VICTOR GIRALT JONAMA "Un regal per a Carme Conesa, una actriu que a Barcelona no trepitjava un escenari des de fa gairebé 10 anys, per bé que no ha deixat de fer-ho a Madrid, la ciutat on resideix. Us ho ha explicat Victor Giralt Jonama."
