És la Pepa, la nina de paper maixé amb la qual van jugar totes les nenes d'Espanya, a finals del segle XIX. La va crear la casa Cruset de Barcelona, amb l'intenció d'adreçar-la a totes les classes socials, perquè les nines de porcellana fetes a França i Alemanya eren massa cares. PEPE CAPELLÀ SIMÓ, autor del llibre "Les joguines són representatives de la història: poden ser utilitzades com un testimoni, com una font iconogràfica de la història de la ciutat." Aquest llibre és fruit de la seva tesi. Pere Capellà va dedicar set anys de la seva vida a l'estudi minuciós d'una indústria tan important com desconeguda. Tot va començar aquí, en aquesta sala del Museu Marès. Es va enamorar dels soldats de plom, teatres de paper i altres autòmats que hi són exposats. Estirant els fils va arribar a la conclusió que Barcelona havia arribat a ser, a finals del segle XIX, el principal centre de producció de joguines de tot Espanya. La ciutat va concentrar fins a 60 fàbriques i un centenar de comerços relacionats. Els joguets catalans s'exportaven fins i tot als Estats Units. PEPE CAPELLÀ SIMÓ, autor del llibre "Però també ho és perquè els fabricants de joguines van ser capaços de representar la ciutat. És com si la ciutat es volgués fer petita per captivar els infants." És el cas d'aquest carrusel o d'aquest tramvia de llauna, una rèplica exacta del que encara avui puja per l'avinguda del Tibidabo. Per aplegar tants coneixements, Capellà va treure suc de fonts tan diverses com els catàlegs de l'època, les col·leccions privades o públiques, així com els arxius dels fotògrafs i pintors, que sovint representaven els infants amb unes joguines.
Pere Capellà va néixer a Palma fa uns 30 anys, és professor i historiador de l’art i viu entre Mallorca i Barcelona. La primera vegada que va entrar al Museu Marès, a prop de la Catedral, es va enamorar de les joguines antigues que hi ha exposades a la tercera planta. Uns objectes testimonis d’un passat important i poc conegut, que Capellà va decidir estudiar a fons per a la seva tesi.
D’aquesta feina, Capellà en va fer un llibre accessible al gran públic, que narra el passat de Barcelona (1840-1918) com a ciutat de joguines. Un exemple dels joguets més populars produïts aquí n’és la Pepa, una nina de paper maixé creada per la casa Cruset. L’objectiu era fer una nina de cartró més assequible que les de porcellana fetes a França o Alemanya. Per aplegar tantes informacions i il·lustracions, Capellà va treure suc de fonts tan diverses com els catàlegs de l’època, les col·leccions privades o públiques, així com els arxius dels fotògrafs i pintors, que sovint representaven els infants amb unes joguines.
El segle de l’infant i l’època daurada de la indústria
“El segle XIX és el segle de les joguines“, explica Capellà. “Perquè a Europa es va deixar de veure els infants com a adults en miniatura. Eren éssers propis que mereixien uns objectes propis.” I com que Barcelona aleshores ja era una ciutat industrial, s’hi va afegir la indústria de les joguines: de cartró emmotllat, xapa metàl·lica, de llauna o de plom. Els fabricants també aprofitaven per representar la ciutat en miniatura: tramvies, carrusels i altres monuments dels quals pensaven que els nens s’havien d’enorgullir. En total a la ciutat s’hi van aplegar unes 60 fàbriques i un centenar de comerços relacionats. Justament alguns, botigues com el Palacio del Juguete o les joguines Montfort, estan tancant aquests dies. “Crec que el fet d’haver rebut el Premi Ciutat també és significatiu de la importància que Barcelona acorda el seu passat”, matisa l’historiador.
