Parlem del mot “poesia” en el seu dia mundial

Ens agradaria que la poesia fos un eix central de la vida durant tot l’any (tot i que esperem que per a moltes persones així sigui), però socialment i culturalment hi ha un dia en què assoleix el cim de l’atenció: el Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març. És per això que hem decidit posar tots els focus sobre aquesta paraula i veure què en podem aprendre, de la poesia.

“Poesia”: un origen lèxic previsible, sense gaire gir poètic

Ens agradaria imaginar un origen sorprenent per al mot poesia, però la realitat és que, com passa amb la majoria de paraules catalanes, prové del llatí. En concret prové de poēsis, que alhora deriva del grec poíēsis amb exactament el mateix significat “creació”, “poesia”. Ara bé, el llegat clàssic respecte al vers poètic és innegable i fonamental per entendre la nostra cultura, però aquí no hi entrarem perquè perdríem el rumb i possiblement la rima.

Tirant lo Blanc, Jaume Roig i Bernat Metge es baten en duel

Els diccionaris difereixen pel que fa a la primera vegada que va sortir el mot poesia en un text en català. D’una banda, Joan Coromines, al DECat, esmenta que va ser a l’obra Espill, de Jaume Roig, del 1960.

D’altra banda el Diccionari.cat, especifica que la primera font és de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, del 1490.

D’altra banda, hem buscat al CICA, el Corpus Informatitzat del Català Antic, i la primera aparició de la paraula poesia que ens ha sortit és dins l’obra Lo somni, del barceloní Bernat Metge, que data del 1399.

“M’he estimat molt la vida”, el poema de l’any

És l’Any Estellés i en el Dia Mundial de la Poesia se’n farà primer acte, al CCCB. El Departament de Cultura ha escollit el poema M’he estimat molt la vida per commemorar aquest dia:

M’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

“La música i la poesia no tenen mitjania”

Aquest refrany ens recorda que la poesia (i la música) tenen difícil aturador i, que un cop s’ha obert el canal creatiu de totes dues, és difícil establir-hi un final.

Tot i que la tasca dels diccionaris i també del coneixement és encerclar, classificar i mirar d’explicar els límits i continguts d’un fenomen, la poesia no es deixa caçar fàcilment perquè sempre ha estat un joc de miralls sense fi. Tot i això, compartim la classificació de les diverses “poesies” que hi ha, segons el Termcat.

poesia èpica: “Poesia que narra una acció heroica, els fets gloriosos i els herois d’un poble”.

poesia concreta: “Poesia que dona la mateixa importància a la disposició tipogràfica de les paraules i als elements convencionals d’un poema, com ara el ritme i la rima”.

poesia goliardesca: “Poesia medieval en llatí, que canta l’amor, el vi, la natura, etc.”.

poesia lírica: “Poesia que ha guardat la forma de l’antiga poesia lírica, de les obres en vers que no són èpiques o dramàtiques. Poesia en què predomina el to afectiu, sentimental i emotiu”.

poesia mèlica: “A l’antiga Grècia, poesia destinada a ésser cantada per una sola veu (poesia monòdica o per un cor (poesia coral)”.

poesia revelada: “Poesia que es crea a partir d’un text en prosa, destacant-hi les paraules que formaran el text poètic i ocultant la resta del text amb un dibuix o ratllant-lo en negre”.

Hi afegim dues definicions de la nostra collita:

poesia popular: es tracta de la poesia que crea tota persona que es veu empesa a expressar-se en aquest gènere. La tradició dels concursos de poesia és l’expressió més clara de la poesia popular.

poesia visual: és alhora expressió artística i lingüística.