Wallpeople proposava continuar tres històries col·locades al mur de la plaça, en aquest cas suggerides pels escriptors Fernando Roye i Ainhoa Rebolledo. Els participants tenien llibertat creativa a l’hora de construir els relats, sempre que el fil estigués vinculat amb el món urbà. La idea, doncs, era crear històries col·laboratives a peu de carrer entre tots els participants. Amb bon ambient, música i imaginació, la paret de la plaça de Terenci Moix ha quedat guarnida de literatura.
La convocatòria s’ha dut a terme a través de les xarxes socials i s’ha replicat en una trentena de països d’arreu del món. A l’edició anterior, hi van participar gairebé 9.000 persones de 40 ciutats. El projecte neix el 2009 a Barcelona gràcies a Pablo Quijano. El fundador explica que l’objectiu és sempre “reivindicar el carrer com un espai d’interacció ciutadana” i sobretot també “treure l’art al carrer”. Per això, explica Quijano, “toquem diferents temes com la fotografia i l’art”. Aquest any, la temàtica abordada ha estat la creació literària, així que s’han sacrificat les parts més visuals de les edicions anteriors.
“Compré la pluma en una tienda de artículos de saldo. Los relatos que escribía con ella iban reproduciéndose en la vida real. Los personajes…”. És l’inici proposat per a una de les històries. Al llarg de la tarda, els participants a Wallpeople han acabat de donar-hi forma.
