‘Mots endiumenjats’ surt del confinament per continuar engalanant paraules i poder descobrir algunes de les curiositats i secrets que contenen. A partir d’ara la secció serà mensual i esperem que en pugueu fruir si sou, com nosaltres, amants dels mots.
Centrem una mica incòmodament la nostra mirada en una paraula que aquests darrers mesos ha provocat temor, esverament i incertesa. Perquè, certament, si d’alguna cosa hem tingut por és del “contagi”, la nostra paraula endiumenjada d’aquest desembre.
Les paraules tenen una càrrega emocional indiscutible i és evident que cada persona hi té unes connexions personals, depenent de les vivències. Però també és cert que hi ha paraules que tenen connotacions col·lectives i que aquestes percepcions són canviants al llarg del temps i les experiències. Segurament ara, quan sentim la paraula “contagi”, no pensem en altra cosa que no sigui el coronavirus, i queda enrere qualsevol connotació positiva de la paraula, oblidem que l’alegria, la rialla i la positivitat també es contagien.
Abans d’aquesta etapa covid, la paraula “contagi” no tenia el pes emocional que conté ara, de fet, mai havia tingut la transcendència que té actualment. I no ho diem per dir. Això ho vam començar a sospitar quan vam veure que “contagi” no sortia al ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’, d’en Joan Coromines.
Ni rastre de “contagi”, o sí?
Una de les fonts que ens agrada més visitar per descobrir misteris és aquest diccionari d’en Coromines. El que hi vam trobar buscant “contagi”, però, no ens va aclarir les coses sinó que ens va generar certa incertesa. Aquesta paraula no hi tenia entrada , no hi era.
Això ens va deixar desconcertats. I ens va obrir interrogants. Per què no hi era? Com és que una paraula tan habitual no tenia el seu lloc en aquest diccionari? El lingüista passava de la paraula “consola” a la paraula “contaminar” directament. Rastrejant davant la incredulitat vam trobar que hi havia, però, una minsa referència a “contagi”; Coromines vincula aquesta paraula al cultisme “tabes”, que significa “corrupció, putrefacció” i que encara és un terme específic dins la medicina.
Pel que sembla durant anys la paraula “contaminació” va ocupar el camp semàntic de “contagi”, i “contaminar” el de “contagiar”. Segons Coromines l’accepció més important de “contaminar” era precisament aquest: “Embrutar tocant, potinejar, infectar”. Veiem, doncs, que amb el temps l’ús de la paraula “contaminar” va derivar cap a “corrompre l’entorn per l’acció humana”, en canvi, “contagiar” va acabar ocupant l’espai semàntic d’“infectar”. Podríem dir, doncs, que “contagiar” va acabar contagiant “contaminar”.
“Contagiar” es cruspeix “encomanar”
Si esteu a l’aguait podreu observar com el verb “encomanar” perd posicions entre els parlants, que aposten cada vegada més per “contagiar”. La llengua també pateix contagis.
Podem pensar que “contagiar” i “encomanar” semblen intercanviables, però no sempre ho són. Per poder funcionar necessiten, de vegades, complements diferents que en completen el sentit. Per exemple, podem dir “m’he contagiat del veí” però en canvi no podem dir “m’he encomanat del veí”.
Són coincidents quan:
- “encomanar” i “contagiar” [una cosa] [a algú]: M’ha encomanat l’alegria o bé m’ha contagiat l’alegria.
- “encomanar-se” (una cosa) o “contagiar-se”: Tant de bo s’encomanés la paciència o bé Tant de bo es contagiés la paciència.
però, alerta, aquí el funcionament sintàctic és diferent:
- podem “contagiar” [algú] [d’alguna cosa] però no “encomanar” [algú] [d’alguna cosa]:
👍“S’ha contagiat del virus”
👎“S’ha encomanat del virus”
