L‘ortografia és un conjunt de regles que, entre altres coses, mira de donar-nos pistes sobre com s‘han de pronunciar els mots. Això ens pot confondre perquè sovint pronunciem segons veiem en l‘escrit, quan tota la vida s‘ha dit d‘una altra manera; això és perquè la pronúncia va ser abans que l’escriptura i, tot i que l’ortografia ha creat un codi per conservar aquestes pronúncies tradicionals mitjançant grafies que ens ajudin a dir-les, de vegades ens confon i les pronunciem erròniament.
Les paraules eren dites abans de ser escrites
Segons l’Ortografia catalana’ en línia de l’Institut d’Estudis Catalans, alguns mots evolucionats del llatí fins a ser catalans —mots patrimonials— es pronunciaven amb els sons laterals [ʎ] i [l] geminats. És a dir, que doblaven aquest so. Aquesta característica fonètica es va marcar amb la grafia tll per indicar aquest so. Amb el temps, la força de l’escrit ha anat provocant que aquestes pronúncies es facin seguint exactament l’ortografia, no la seva pronúncia tradicional.
En mots patrimonials, tots dos sons laterals, [ʎ] i [l], es geminen en una sèrie de casos, i llavors s’escriuen amb les grafies tll i tl”
L'”ametlla” com a exemple
En el cas de paraules que contenen la grafia tll com ametlla, batlle, espatlla, motlle els dialectes central, septentrional i nord-occidental els pronuncien geminant la doble ela [ʎ] , és a dir, ame[ʎʎ]a, ba[ʎʎ]e, espa[ʎʎ]a, mo[ʎʎ]e; per tant, la pronúncia ame[tʎ]a seria una interpretació ortogràfica, no la pronúncia tradicional.
La grafia tll representa el so [ʎʎ], propi del central, el septentrional i el nord-occidental: ametlla, batlle, espatlla, motlle, motllura,
vetlla […]”
Tal com diu l’Ortografia, en “parlars baleàrics i valencians i en tortosí aquest so geminat és alveolar [ll], i llavors es representa amb la grafia clàssica tl en la tradició ortogràfica valenciana i balear: ametla, batle, espatla, motle, motlura, vetla“. També especifica que en dialecte valencià i del sud de la Franja la pronúncia popular no gemina, sinó que deixa el so simple [l]. Tot i que recomana que en registres formals sí que es faci geminació.
Què passa amb “bitllet”?
En el cas de bitllet, butlletí o ratlla, aquest so es pot geminar o no segons cada parlar. En dialecte oriental i nord-occidental es gemina bi[ʎʎ]et, bu[ʎʎ]etí o ra[ʎʎ]a ; però la pronunciació simple es dona, per exemple, en valencià i balear, bi[ʎ]et .
En mots com bitllet, butlletí o ratlla, el so palatal es gemina o no segons els parlars. La pronunciació simple (bi[ʎ]et, bu[ʎ]etí o bo[ʎ]etí, ra[ʎ]a) és pròpia de parlars valencians i baleàrics”
Finalment, el que és clar, però, és que en paraules com bitllet o ametlla no és correcte pronunciar-hi la te que conté, perquè, com hem intentat demostrar, tot i que sembli que l’estem llegint bé, en realitat la grafia tll el que marca és una geminació de la doble ela, el so de la te no hi té lloc.
