El Club Capitol tanca. Ho ha anunciat aquest dijous a la tarda el Grup Balañá, l’empresa que des dels anys 60 llogava i gestionava aquest teatre de la rambla de Canaletes. Segons han explicat a betevé fonts properes a l’empresa d’equipaments culturals i d’oci, “el propietari del local ha anunciat que no prorrogarà el contracte d’arrendament“. Una circumstància de la qual, diuen, “en desconeixem el motiu” perquè, apunten, “Grup Balañá estava disposat a renovar” el contracte.
Segons ha informat Grup Balañá, l’activitat teatral seguirà fins acabar la present temporada, a principis d’estiu, moment en què abaixarà definitivament el teló. En els més de 50 anys del Club Capitol com a teatre, s’hi han estrenat 379 espectacles i fet unes 14.000 funcions, que han vist més de 2.700.000 espectadors.
L’anunci de la fi d’aquesta activitat en el tram superior del passeig arriba just en el moment en què el preu dels lloguers de locals comercials a la rambla de Canaletes s’han encarit un 170 % en només tres anys, entre 2015 i 2018.
La fi a 93 anys d’oci i cultura
Grup Balañá va assumir la gestió del club Capitol el 1962, tot i que l’espai va obrir portes per primera vegada el 23 de setembre de 1926 com a cinema, al número 138 de la Rambla. Durant els primers anys, el Capitol va tenir només una sola sala de projecció, però l’equipament en va ser remodelat per tenir-ne una segona a la dècada dels anys 80. Durant aquestes dècades de cinema, s’hi van projectar tota mena de pel·lícules, en què destacaven les campanyes publicitàries.
És precisament per aquestes promocions, que, popularment, es va acabar coneixent l’espai amb el sobrenom de “Can Pistoles“. En concret, coincidint amb l’estrena de la pel·lícula ‘Contra l’imperi del crim’, de 1933.
La casa de Rubianes
El 1990 el Capitol es va habilitar com a teatre, on van actuar els actors i les companyies punteres de l’època. Cèlebre va ser, entre d’altres, la representació que La Cubana va fer de ‘Cómeme el coco, negro’, tot i que qui va popularitzar el Capitol a finals d’aquella dècada va ser, solament, l’amo dels monòlegs: Pepe Rubianes.
Funcions com ‘Lorca eran todos’ o ‘La sonrisa etíope’ van penjar el cartell de complet en més d’una ocasió, tot i que ‘Rubianes, solamente‘ va ser el monòleg -tres anys en cartell- l’espectacle que va marcar el teatre durant el canvi de segle. Un any després de la mort de Rubianes, la sala 1 del Club Capitol va ser batejada amb el nom de l’artista.
