1
Església de Sant Francesc (Assís)
Comencem per sant Francesc, qui va ser l’inventor del pessebre! Tot un revolucionari en el seu moment, va ser un dels homes més ràpidament santificats: només dos anys després de morir! Assís es va convertir en un centre de pelegrinatge d’un dia per l’altre i es va decidir construir una basílica que seria la seu de l’ordre franciscana i que allotjaria el seu cos. Aquesta església la van decorar els millors pintors italians de l’època, com ara Cimabue o el seu deixeble Giotto. Tot el terratrèmol que va viure ara ja fa uns anys, que va provocar una gran restauració dels frescos, val molt la pena de visitar. El realisme de Giotto que tant va admirar el seu mestre Cimabue és molt evident: els fons són blaus, hi ha un intent de perspectiva i les cares són molt expressives. Clarament, Giotto s’allunya de l’idealisme medieval del gòtic que encara regnava en el seu moment.
2
La Capella Sixtina (Roma)
Com avança el seu nom, la capella Sixtina va ser comissionada pel papa Sixt IV el 1475. Per assegurar-se de tenir els millors artistes que existien en aquell moment,va demanar al gran mecenes Llorenç de Mèdici que l’aconsellés. I així li va recomanar alguns artistes que coneixia molt bé com ara Botticelli, que es van ocupar de pintar les parts laterals de la capella. Uns 30 anys més tard, la volta es va esquerdar i es va haver de refer, i aquí arriba Miquel Àngel. D’aquests frescos se’n desprèn la filosofia neoplatònica, en la qual Miquel Àngel s’havia format. Una filosofia que representava l’humanisme més autèntic, ja que considerava que quan Déu va crear l’home el va posar al centre del món. En canvi, això no té res a veure amb el fresc del judici final, que Miquel Àngel pinta 10 anys després quan ja gran, desconfia de la filosofia neoplatònica (aquí, l’home ja no domina el món ni està al centre sinó que està sotmès a Déu).
3
Església del Gesú (Roma)
Aquesta església va ser el gran model de moltes basíliques barroques: és com assistir a un gran miracle, està disposada com un escenari teatral on la pintura, l’estuc, el cartró, l’escultura, estan pensats per enganyar el nostre ull: és el famós “trompe-l’oeil” barroc. Cal impactar la gent perquè és l’època de l’expansió del protestantisme de Luter, que convé parar i erradicar, i convèncer la gent que la religió catòlica és la correcta. A més, els protestants tenien prohibida la decoració a les esglésies i no creien en els sants. Què va fer l’Església catòlica? Tot el contrari! Durant el segle XVII van sorgir moltíssims sants, les esglésies es van ultradecorar i van subratllar-ne els miracles.
4
Santa Maria della Vittoria (Roma)
G.L. Bernini va ser el gran artista del barroc italià, va treballar per a molts papes i va tenir un gran èxit a Roma. L’’Èxtasi de santa Teresa’, a l’església de Santa Maria della Vittoria, és una de les joies de la ciutat que no ens hem de deixar perdre. Representa una vivència que santa Teresa va tenir, en què se li va aparèixer un àngel que li clavava una fletxa diverses vegades, i li va provocar una barreja de plaer i dolor. Sembla un Cupido perquè, de fet, ho és: representa l’amor espiritual, no carnal en aquest cas, tot i que l’experiència de la santa està representada d’una manera netament sensual, molt moderna per la època.
5
Capella de Sant Miquel (Barcelona)
A Barcelona tenim també alguna capella interessant! Al Monestir de Pedralbes hi trobem una petita ‘Capella Sixtina catalana’, pintada pel famós pintor Ferrer Bassa, conegut com el “Giotto català”. Bassa va decorar la capella privada de l’abadessa amb escenes de la vida de Jesucrist i altres temàtiques religioses. Una capella, per cert, que acaba d’obrir-se al públic després de ser restaurada: una joia amagada a la nostra ciutat que val la pena anar a veure.
6
La Sagrada Família (Barcelona)
I si volem visitar alguna església que ens parli del naixement de Jesús i dels Reis d’Orient ja que som a Nadal, no ens podem perdre la façana del ‘Naixement de la Sagrada Família’, feta en vida de Gaudí. Aquesta façana descriu precisament el 25 de desembre. Maria, Josep i el Nen se situen sobre la columna, al centre, els pastors a la dreta i a l’esquerra els Reis d’Orient portant els regals a les mans.
