Llibres amagats als arbres per celebrar un aniversari. MERCÈ CANELA, directora de Cavall Fort "La revista va nèixer per difondre la llengua catalana" Va ser una peça clau per a la divulgació de la cultura catalana en ple franquisme i va servir per impulsar la literatura infantil i juvenil en català. JOAQUIM CARBÓ, escriptor "Hi escric des del primer número." Hi han escrit Pere Calders o Josep Vallverdú i, fins i tot Joan Miró en va fer una portada. Les tires còmiques i la il·lustració també han marcat la línia de la revista. FINA RIFÀ, il·lustradora "Vaig començar des del tercer 'Cavall fort' i faig 50 anys." I la festa d'aniversari s'ha omplert de futurs il·lustradors. ALBA "Llegeixo 'Cavall Fort' perquè és una revista molt interessant." Al llarg de mig segle 'Cavall Fort' ha evolucionat i s'ha adaptat als nous temps. Actualment té 13.000 subscriptors i 7.000 més de la revista pels més petits, 'Tatano'.

Una gran festa al Parc de l’Estació del Nord clou aquest diumenge els actes de celebració dels 50 anys de Cavall Fort. Després de mig segle d’il·lustracions i més de 1.000 números, la revista s’ha convertit en un referent de la cultura infantil i juvenil a Catalunya.

Els que visitin el Parc hi trobaran els il·lustradors i escriptors de la revista, i també un espai de circ, contes, jocs, actuacions de grups musicals i el lliurament de premis de 50 enigmes de Cavall Fort.

Cavall Fort va néixer l’any 1961 amb un objectiu: estimular el gust per la lectura dels infants i joves, i ensenyar-los a llegir i escriure en català en ple franquisme. Després de mig segle de vida i a través de contes, historietes o tires còmiques, la revista s’ha convertit en un referent de les publicacions al nostre país i en una revista clau de la divulgació de la cultura catalana. No hi han faltat contes de Joaquim Carbó, Pep Albanell, Salvador Espriu o Pere Calders, i les il·lustracions de Picanyol o Pilarín Bayés. I també ha comptat amb col·laboracions puntuals d’Antoni Tàpies o Joan Miró.