La Sala Beckett ha reobert portes recuperant ‘La morta de Pompeu Crehuet’, muntatge que tot just acabava d’estrenar quan va arribar el confinament. El teatre obre amb mesures d’higiene i distanciament, intercalant fileres buides amb les ocupades.
“Estem una mica per sota del 50%, perquè hi ha unes 200 butaques però no n’omplim ni 100. La Beckett és d’una fundació privada però les subvencions ens fan menys depenents de la taquilla que d’altres teatres”, explica el director de la sala, Toni Casares.
Exorcisme i homenatge
‘La mort de Pompeu Crehuet’ és un acte d’exorcisme de Marc Crehuet, autor i director. I és que, després del clamorós èxit de ‘El rei borni’ (que va fer el salt a les pantalles de cinema), Crehuet va experimentar el vertigen d’haver de superar un llistó massa alt. Això mateix li passa al protagonista de l’obra, que es diu com ell, Marc Crehuet.
També és un homenatge al seu besavi, Pompeu Crehuet. Un dramaturg que va rebre els favors del públic amb la tragèdia ‘La morta’, estrenada el 1904. Una òpera prima prometedora per una trajectòria posterior més aviat grisa.
La comèdia -que s’escora cap a l’agredolç a mesura que avança l’argument-, posa en diàleg els dos Crehuet gràcies a una fantasmagòrica aparició del Pompeu. Hi ha, a més, un joc metateatral, perquè s’hi escenifiquen algunes escenes de ‘La morta’, l’obra del 1904. Francesc Ferrer, Betsy Túrnez i Anna i Xavier Bertran es reparteixen amb ofici tots els papers de l’auca.
