Amb la desescalada i l’arribada de la nova normalitat, el teatre torna a Barcelona, amb una oferta encapçalada pel festival Grec, que proposa una programació adaptada a les circumstàncies i a totes les mesures de seguretat. betevé serà la televisió oficial del festival i us oferirà molts dels espectacles del festival en directe i per “streaming”, per si no podeu gaudir-los en viu. De moment, el Xavi Pardo ha tornat a l”Àrtic’ per proposar-nos la seva selecció. Un “top 10” amb els espectacles que, segons ell, no us podeu perdre!
1
‘A tocar!’ (Baró d’Evel)
Teatre Grec. 30 de juny i 1 de juliol, a les 22 h
‘A tocar!’ és el títol de l’espectacle que signa Baró d’Evel, una companyia de circ que és una família, i que l’any passat ens va meravellar amb ‘Falaise’, un muntatge que era pura poesia i que recentment s’ha endut el premi de la crítica al millor espectacle del 2019. El muntatge que presenten ara s’ha creat en un temps rècord i en unes circumstàncies absolutament adverses, a distància, i gairebé sense possibilitats d’assajar. Però segur que serà fantàstic, com tot el que surt de la imaginació i del cor d’aquesta gent. A més a més del Blai i la Camille (l’ànima de Baró d’Evel), hi trobarem el Tortell Poltrona, l’actriu Imma Colomer, la bailaora María Muñoz, els músics Refree i Lina i l’artista visual Frederic Amat, que empastifarà les parets del Grec.
2
‘The scarlett letter’ (Angelica Liddell)
Teatre Lliure de Montjuïc. Del 2 al 4 de juliol, a les 20.30 h
Feia molt temps que no vèiem Angelica Liddell a Barcelona. En els últims anys ha passat pel Temporada Alta de Girona, però aquí feia temps que no hi posava els peus. Potser per això ha exhaurit entrades amb tanta velocitat. Per això i perquè l’espectacle que fa és una autèntica meravella. És una adaptació de ‘La lletra escarlata’, de Hawthorne, aquesta novel·la ambientada al segle XVII sobre una dona condemnada a dur al pit la lletra A, d’adúltera. Liddell parteix de la novel·la per criticar el puritanisme dels nostres dies i la hipocresia moral, però la veritat és que molts han interpretat la peça com una crítica ferotge al feminisme i a tot el moviment Me too. La contundència verbal dels monòlegs és demolidora. Liddell es refereix al feminisme com un moviment conduït per “heroïnes totalitàries de vagines pansides”. De fet, quan es va estrenar la peça, ‘The New York Times’ va dir que contenia “diatribes tan misògines que costarien l’exili artístic a qualsevol intèrpret masculí”. I en aquest muntatge, per cert, d’intèrprets masculins n’hi ha molts, i amb molt poca roba!
3
‘La melancolía del turista’
TNC. Del 7 al 12 de juliol
‘La melancolía del turista’ és una proposta de teatre d’objectes per a un públic molt reduït, ja que cada funció la fan només per a 14 espectadors. Es tracta de l’última creació d’Oligor y Microscopía que, per entendre’ns, són cosins germans de Xavier Bobés, de fet han treballat junts perquè l’afinitat és màxima: teatre d’objectes, petit, delicat, emotiu i amb un punt d’investigació escènica i de teatre documental. En aquest cas ens parlen del concepte de paradís, de la nostra filosofia de vacances i de què entenem per descans.
4
‘The mountain’ (Agrupación Señor Serrano)
Teatre Lliure de Montjuïc. Del 8 al 10 de juliol, a les 20.30 h
A ‘The mountain’, l’Agrupación Señor Serrano busca fer el cim a la muntanya del coneixement amb una peça que aborda el fenomen de les “fake news”, i ho fan fidels al seu estil: amb càmeres, maquetes, miniatures, pantalles i plataformes. En l’àmbit formal trobarem els “serranos” de sempre; en l’àmbit temàtic, aquest cop ens parlen de les “fake news”, d’una cosa tan quotidiana com la veritat i la mentida. De fet, diuen que tots i cadascun de nosaltres, de mitjana, mentim tres cops al dia (és clar que això també podria ser una mentida). I per plantejar aquest tema, se serveixen de tres pilars narratius: la Guerra dels Mons d’Orson Welles, la figura de Vladimir Putin, que actua com a mestre de cerimònies, i la història de George Mallory, l’escalador que va encapçalar la primera expedició al cim de l’Everest, sense que encara avui ningú no sàpiga del cert si hi va arribar.
5
‘Please, please, please’
Mercat de les Flors. Del 14 al 16 de juliol, a les 20 h
‘Please, please, please’ és un dels grans espectacles de dansa d’aquest Grec. Només cal veure els tres noms propis que el formen: Tiago Rodrigues, La Ribot i Mathilde Monnier. Monnier és una referència de la dansa contemporània francesa. A La Ribot la coneixem bé, parteix de la dansa per endinsar-se en l’àmbit de la performance i les arts plàstiques. Totes dues havien treballat juntes ja el 2008, i ara s’uneixen de nou incorporant el dramaturg i director portuguès Tiago Rodrigues, que el Grec de l’any passat se’ns va guanyar a tots amb l’espectacle ‘By heart’. Només això ja fa d’aquest ‘Please, please, please’ un espectacle imprescindible, una peça que es basa en el diàleg entre generacions, que analitza el món que deixarem a les generacions futures i que, per tant, inevitablement, tracta el tema de l’emergència climàtica.
6
‘Möbius’ (Compagnie XY)
Teatre Grec. 14 i 15 de juliol, a les 22 h
Torna la Compagnie XY, que el 2012, en la seva primera visita al Grec, es va endur el Premi Ciutat de Barcelona de Circ (és la tercera vegada que aquesta companyia francesa de circ fa parada al Grec). Sí els Baró d’Evel són una família, aquests encara més i fins i tot van passar el confinament plegats. D’aquí que poguessin continuar assajant i que ara puguin venir al Grec amb aquest nou espectacle, ‘Möbius’, que parteix de l’acrobàcia per parlar-nos de la relació entre l’individu i el grup, un grup que està en moviment perpetu i en transformació constant.
7
Díptic: ‘La porta absent’ i ‘La cambra perduda’ (Peeping Tom)
Teatre Grec. 19 i 20 de juliol, a les 22 h
La companyia de dansa teatre belga Peeping Tom recupera el díptic format per ‘La porta absent’ i ‘La cambra perduda’. Els vam tenir l’any passat, al Teatre Nacional, i aquest cop els veurem per primer cop a l’aire lliure, a l’amfiteatre de Montjuïc. La proposta d’enguany és un díptic que Franck Chartier i Gabriela Carrizo, les ànimes de Peeping Tom, van crear originàriament per la Nederlands Dans Theatre. Ara seran els propis ballarins de Peeping Tom els que interpretaran aquestes dues peces que tenen el segell inconfusible de la companyia, amb moviments impossibles, una atmosfera inquietant i sinistra, gairebé com si fos un malson sorgit de la closca de David Lynch i una estètica molt cinematogràfica.
8
‘Covid-451’ (Sergio Blanco)
Teatre Lliure de Montjuïc. 20 i 21 de juliol, a les 20.30 h
L’uruguaià Sergio Blanco serà al Grec per partida doble. D’una banda repescarà ‘Memento mori’, un monòleg que ja va presentar a principis de temporada a la Beckett i, de l’altra, estrenarà ‘Covid-451’, un espectacle que (evidentment) parla sobre la pandèmia i que ha escrit a partir de les experiències de cinc professionals sanitaris, cinc treballadors que a més tindran la valentia de pujar amb ell a l’escenari del Teatre Lliure. Serà veritat el que explicaran? Algunes coses sí, d’altres no. Ja sabeu que amb Sergio Blanco mai no te’n pots refiar del tot.
9
‘5100m/s (Joan Català)’
Mercat de les Flors. Del 20 al 22 de juliol
Joan Català, fill de ferrers i metal·listes, que va passar la seva infantesa al taller familiar, converteix el ferro en el protagonista del seu espectacle. D’aquí el títol, aquests ‘5.100 metres per segon’, que és la velocitat a la qual viatja el so a través del metall, perquè el ferro és el gran protagonista d’aquesta peça i també de la banda sonora. Partint doncs del ferro, Català ha construït un espectacle sòlid, que barreja música, dansa i circ i que en certa manera reivindica l’ofici i l’artesania.
10
‘Sonoma’ (La Veronal)
MNAC. Del 24 al 26 de juliol
La Veronal s’inspira en el cineasta Luis Buñuel per la seva nova peça, ‘Sonoma’. El coreògraf Marcos Morau reprèn una peça que va crear el 2016 pel Ballet de Lorraine i l’adapta per la seva companyia. Una peça que sí, que ens parla del surrealisme però sobretot del punt al qual hem arribat com a societat: som al cim del progrés, de la tecnologia, etc… i el que planteja Morau és que al davant tenim l’abisme, que l’única sortida és tornar a l’origen: al cos, a la carn i a la víscera.
