Són alguns dels llibres més antics que conserva l'Arxiu Municipal. Per això s'han de tractar amb molt de compte: es consulten amb guants i sobre un coixí. En aquests volums del segle XIV hi ha arxivats diversos privilegis barcelonins, antics registres historiogràfics i jurídics. Alguns d'aquests documents es poden consultar al llibre 'Autobiografia de Barcelona', una tria de documents que ha fet l'historiador Daniel Venteo. És una autobiografia perquè, diu, la història l'explica la mateixa ciutat. DANIEL VENTEO, autor del llibre "Obviament jo faig de biògraf però el protagonisme indiscutible és dels documents reproduits a gran format, documents amb noms i cognoms que recuperen històries humanes dels barcelonins al llarg al llarg dels segles, i que ens permeten mirar d'una manera àmplia la història de la nostra ciutat". A cada pàgina es proposa un diàleg entre imatges i textos de diverses èpoques. Del mig miler de documents que hi ha reproduits n'hi ha molts d'inèdits, en un recorregut que va des de la creació del govern municipal fins a les eleccions municipals de 1979. JOAQUIM BORRÀS, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona "Amb aquest llibre el que es fa és un exercici de difusió, de divulgació del patrimoni documental, i realment és la primera vegada que alguns documents surten amb aquesta magnitud". Amb aquests documents hi ha la possibilitat de veure també la cara d'antics barcelonins anònims. Com aquest africà que acabava d'arribar al port de Barcelona, i que podem trobar al marge d'un document administratiu del segle XIV.

L’Arxiu Municipal de Barcelona amaga moltes històries de la ciutat. L’historiador Daniel Venteo les ha recollit i posat a l’abast del gran públic a ‘Autobiografia de Barcelona’. En 350 pàgines, el llibre treu a la llum més de mig miler de documents que daten des de 1249, quan es va constituir el Consell de Cent, fins a les eleccions de 1979.

Durant dos anys, l’historiador Daniel Venteo ha recorregut els 13 centres de l’Arxiu Municipal de Barcelona. De la recerca, n’ha seleccionat els 550 documents que teixeixen ‘Autobiografia de Barcelona’, un volum coeditat per Editorial Efadós i l’Ajuntament de Barcelona. El llibre no és una correlació de dates històriques sinó que segueix el curs dels grans temes de ciutat a través dels segles. L’obra destaca per la difusió del patrimoni documental de la ciutat, ja que treu a la llum per primer cop mapes, fotografies i pergamins.

Fullejant ‘Autobiografia de Barcelona’, podem endinsar-nos en el govern de la ciutat, des que el rei Jaume I va concedir als barcelonins el privilegi d’autogovernar-se, el 1249, fins a la restauració de l’ajuntament democràtic, el 1979. També fa un recorregut per les obres que han definit la Barcelona actual, com l’enderrocament de les muralles, el pla Cerdà o l’obertura de la via Laietana. Daniel Venteo també ha volgut donar veu als ciutadans anònims.

L’autor del llibre, el defineix com una autobiografia perquè, assegura, “és la mateixa ciutat que s’explica a través dels documents”. Això sí, també es fa autocrítica i s’hi exposen temes com la pobresa, el treball infantil, l’esclavitud, la petjada que van deixar els bombardejos de la Guerra Civil a la ciutat i la prostitució.

Per exemple, aquesta imatge és testimoni que fa poc més de 100 anys els infants encara treballaven en fàbriques. A la fotografia, s’hi poden veure els empleats de la fàbrica Camilo Mulleras el 1900. Les primeres files les ocupen nens d’entre quatre i sis anys.

A les pàgines del costat d’una assignatura ja resolta, es tracta una altra que encara segueix pendent: la prostitució. La primera documentació en què consta l’exercici de la prostitució a Barcelona data de 1332. En els temps de la Corona d’Aragó hi havia bordells legals a la ciutat i els costats de la Rambla es van convertir en un “barri vermell”. El 1935 es va abolir la prostitució com a mesura a favor de la dignitat de la dona. Aquesta és la cartilla sanitària d’una prostituta de 1890.