Com un funàmbul sobre la corda tensa, Pep Bou busca permanentment nous reptes que posin a prova el seu equilibri. O, en el seu cas, la fragilitat de les bombolles. Fa ja 30 anys que bufa sabó per crear un llenguatge poètic i màgic que el fa un artista únic, i encara és capaç d'imaginar elements i artilugis nous on col·locar bombolles impossibles. PEP BOU, artista "Buscava sobretot portar les bombolles a un territori una mica insòlit. I vaig començar a treballar amb fils, coses on la bombolla s'hi quedés assentada i pogués desplaçar-se, o bé fils que emmarquessin una làmina sabonosa. M'atreia fer que les bombolles tinguin una vida pròpia i que vagin d'un lloc a l'altre sobre aquest fil". La música de Dani Espasa acompanya en tot moment l'evolució de 'Bombollavà'. És una eina més per posar èmfasi en el risc que comparteixen les bombolles i el funàmbul. PEP BOU "La bombolla té aquesta cosa , que quan hi és és preciosa, però corre el risc de la fragilitat, tots estem pendents, que no ens ho creiem que està allà. I quan esclata, ens deixa com sense aire." El segell de Pep Bou també segueix ben present amb les clàssiques estructures moleculars o les esferes plenes de fum, que completen un espectacle tan delicat com efímer.

Pep Bou i les seves bombolles de sabó estrenen nou espectacle al Teatre Lliure de Montjuïc. A ‘Bombollavà’, Bou es posa en el paper del funàmbul i, com ell, arrisca més que mai amb l’equilibri i amb la fragilitat de les bombolles. S’estarà al Lliure fins al 4 de gener.

Fa ja 30 anys que Pep Bou bufa bombolles de sabó creant un llenguatge poètic i màgic que el converteix en un artista únic i inclassificable. Tot i això, la seva ment encara és capaç d’imaginar elements i artefactes nous on col·locar bombolles impossibles. El resultat és el nou espectacle ‘Bombollavà‘.

“Buscava sobretot portar les bombolles a un territori una mica insòlit. I vaig començar a treballar amb fils, coses on la bombolla s’hi quedés assentada i pogués desplaçar-se. M’atreia fer que les bombolles tinguin una vida pròpia i que vagin d’un lloc a l’altre sobre aquest fil”, explica Bou. Aquests fils, com la corda tensa d’un funàmbul, plantegen nous reptes per a Bou i posen a prova les seves bombolles i el risc que esclatin. “La bombolla té aquesta cosa , que quan hi és és preciosa, però corre el risc de la fragilitat, tots n’estem pendents, que no ens ho creiem que és allà. I quan esclata, ens deixa com sense aire.”

‘Bombollavà’ incorpora també una altra innovació en els espectacles de Bou: projeccions de vídeo que “segueixen treballant el concepte d’equilibri” i reflexionen sobre la fugacitat de la bombolla i de la vida mateixa. El fum dins de les esferes o les estructures moleculars de bombolles són altres elements ja clàssics de l’imaginari de Pep Bou presents a “Bombollavà”. Tot plegat, acompanyat en tot moment per la música del pianista Dani Espasa.

L’espectacle es pot veure al Lliure de Montjuïc fins al 4 de gener.