Mots endiumenjats: rata

Dissabte passat, 25 de gener, la comunitat xinesa de Barcelona va celebrar la nit de Cap d’Any. Segons el calendari de la tradició xinesa aquest 2020 és l’any de la “rata”, i aquest és justament el nou membre de ‘Mots endiumenjats’.

Aparentment “rata” no sembla oferir gaire recorregut lingüístic però no ens podem deixar endur per les primeres impressions. L’experiència ens diu que tot mot amaga un munt de secrets que esperen ser desvelats. Ja ens va passar amb l’endiumenjat “conill”, aparentment senzill però del qual pengen multitud de frases fetes i que és, a més d’un eufemisme sexual, un adjectiu que vol dir  “nu”.

El sorprenent origen de la paraula “rata”

Tal com ens indica el ‘Diccionari etimològic de la llengua catalana’ de Joan Coromines, “és un mot que existeix a totes les llengües romàniques i és comú també a les llengües germàniques i cèltiques”, però el més sorprenent de tot és la hipòtesi sobre el seu origen:

“És versemblant que en definitiva vaig partir d’una onomatopeia de la remor que fa la rata en rosegar […]. El ‘brogit’ que fa una rata és tema literari comú, però no pensem solament en el que les traeix quan roseguen o es mouen pel rebost (sinó també) en les cases velles i habitatges rústics la rata que fica tossudament, i a poc a poc, un paper, un residu, un os o una fusteta, en el seu cau, ens ha torbat prou vegades el son […]”

Així doncs, l’origen de “rata” seria onomatopeic, és a dir, formada segons els so natural associat a aquest rosegador. Per Coromines, però, l’etimologia estricta d’aquesta paraula “resta completament obscura”:

“El tipus *RATTU/RATTA és comú a totes les llengües romàniques, llevat només del romanès. Però d’altra banda reapareix en totes les llengües germàniques occidentals”

Així doncs, tot i que el llatí té RATTU i RATTA no és una etimologia evident i clara perquè altres llengües també tenen formes properes a “rata”, com l’alemany, “Ratte”; el neerlandès i l’anglès, “rat”;  i el bretó, “raz”, i no provenen pas del llatí.

Coneguem la “rata” de biblioteca

Fem una petita immersió literària. Coromines ens diu que la primera documentació que tenim de “rata” és del segle XIII. També inclou un fragment del ‘Llibre de meravelles’ (segle XIV), de Ramon Llull, que recull una llegenda relacionada amb aquest animal i que compartim amb vosaltres:

“S’esdevenc que un milà portava una rata, e un ermità pregà Déus que aquella rata caygués en sa falda; per les oracions del sant hom, Déus féu caser aquella rata en la falda d’aquell ermità, lo qual pregà Déus que·n faés una bella donzella; déus exausí los precs del ermità, e féu de la rata una bella donzella […] la donzella no volc lo vent per marit, per ço car les muntanyes lo empetxaven a son moviment, ni volc les muntanyes, per ço car les rates les foradaven; ni volc hom per marit, per ço auceya les rates. A la fi la donzella pregà lo ermità que pregàs Déus que tornàs rata, enaxí com d’ebans era, e que li donàs marit un bell rat.”

Veiem que Llull utilitza el mot masculí “rat”, que segons Coromines va tenir molta difusió en català antic i que encara es mantindria viu en rossellonès i també en algunes zones pirinenques i del nord de Catalunya, de parla occidental. Segons aquest lingüista “rat” hauria evolucionat cap a “ratolí” en el dialecte oriental d’aquesta manera:

  • rats > ratons > ratonins > ratolins

El descobriment de la setmana

Cada mot ens ensenya coses que no sabíem i no ens les volem quedar per nosaltres. “Nap-buf” fa referència a un nen o noi petit que no fa la mida que hauria de fer, però ens ha semblat increïble descobrir que prové de la modificació de “rat-buf”, que és una rata d’aigua. El ‘Diccionari català-valencià-balear’ així ens ho diu i també Joan Amades, al seu ‘Refranyer català comentat‘:

No coneixem cap significat al mot nap-buf que creiem una degeneració de rat-buf. […] Rat-buf és un rosegador molt petit, amfibi […]. Quan corre per l’aigua, treu una mica el morro fora per respirar, corre amb gran rapidesa i […] dóna la sensació que bufa l’aigua: això junt amb la semblança que té a una rata li ha valgut el qualificatiu de rat-buf o rata d’aigua. Com que té tantes activitats en diferents aspectes, puix que neda, camina per sota i damunt de la terra, tot i ésser tan menut, el poble l’ha pres com a tipus de petitesa i insignificança i n’ha creat el present modisme.”

Modisme que ha anat variant i ha quedat modificat com a “nap-buf”, juganer, mogut i petit com una rateta.

Bestiola fèrtil en frases fetes i refranys

Aquest mot, també com la bestiola, és molt prolífic. Lingüísticament ha estat motiu de nombroses frases fetes i refranys que n’exalcen qualitats i en què també es bolca l’imaginari col·lectiu més fosc. Si fiquem el nas al Diccionari de sinònims de frases fetes de la Teresa Espinal, en línia, hi trobem les següents frases:

  • córrer la rata pel ventre tenir gana
  • com el gat i la rata [estar] barallats o mal avingut
  • més content que un gat amb dues rates
  • rata de biblioteca persona que estudia molt
  • ésser un rata ser un garrepa
  • jugar al gat i la rata joc de nens que també s’utilitza per descriure que algú va darrere d’algú altre.
  • ésser un rata sàvia descriu una persona saberuda i pedant

De refranys sobre aquest animaló n’hi ha també un munt que recullen la riquesa i saviesa popular. N’hem seleccionat un grapat tenint com a font el Diccionari Alcover-Moll. i el Viquidites:

  • D’allí on no n’hi ha, les rates fugen.
  • La rata que no té més que un forat, prest se la menja el gat.
  • Pescant crancs o caçant rates, mariner, posa’t sabates.
  • Quan el gat no hi és, les rates ballen.
  • Tant va la rata a la ratera, que acaba per deixar-hi la cua.
  • El mal de les rates, el fan les unes i el paguen les altres.

Enhorabona! Si heu arribat fins aquí, de segur que us agradaran la resta d’endiumenjats.