L’obra de Ramon Llull ha estat estesament reconeguda en l’àmbit acadèmic però potser ha passat més desapercebuda a peu de carrer. Per això, l’Any Llull, que ha arrencat aquest dilluns, vol reivindicar la figura del pensador. El comissari de la commemoració, Joan Santanach afirma que “si visquéssim en un país normal i no en un amb un estat que ens juga a la contra, tothom portaria un Llull a la butxaca i pagaríem amb monedes amb la seva efígie”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha explicat que acostar-se al llegat de Ramon Llull permet conèixer millor “la realitat del nostre país en l’època medieval”.
L’Any Llull s’estendrà fins al novembre de 2016 amb activitats i conferències arreu de Catalunya, les Illes Balears i ciutats d’arreu del món com Madrid, Montpeller, Munich, Milà, Londres, Brussel·les o el Caire.
La influència lul·liana
Ramon Llull va escriure unes 265 obres en català, llatí i àrab. Les dues novel·les insígnies del seu llegat són ‘Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquera’ (1283) i ‘Fèlix o Llibre de meravelles’ (1288-1289). La seva filosofia ja va influir els pensadors del segle XIV però també “a posteriori”. Prova d’aquesta importància és l’escola lul·lística russa del segle XVIII. Els seus llibres han estat traduïts a desenes de llengües.
