Concentració per no perdre el tempo, però també per no topar amb els companys. Una trentena d'infants de la simfònica infantil assagen en aquesta aula que se'ls ha cedit fins que tinguin un espai més ampli. El projecte no para de créixer: a més del grup dels petits tenen trambé tres orquestres organitzades per nivells. Una dècada després del naixement de Vozes, s'han assolit molts objectius. PABLO GONZÁLEZ, director del projecte Vozes "Ha cubierto sus expectativas de cohesión social, de integración, de participación, de incorporar también a las familias en el trabajo comunitario, el hacer que cada comunidad sienta que tiene un espacio accesible de práctica musical donde no la hay." El més difícil ha estat i és aconseguir finançament. Tot plegat no funciona com una escola a l'ús: no hi ha exàmens i s'aprèn tocant en grup des del principi. PAULA GONZÁLEZ, membre de l'orquestra Amadeus "Básicamente la gente aprende música a través de los ensayos de orquesta. También hay clases particulares de violín, de chelo, de contrabajo, flauta... que le van haciendo un seguimiento a los alumnos." El projecte va néixer com una eina per a la integració dels fills d'immigrants i ha mutat per donar resposta a les situacions de pobresa causades per la crisi. PABLO GONZÁLEZ, director del projecte Vozes "Cuando viene una crisis y el niño no tiene qué comer o dónde vivir, te dicen: tú dónde vas, haciendo música? Posicionar la necesidad del arte como otra necesidad, porque el ser humano necesita belleza, también."

El projecte Vozes, que ofereix classes gratuïtes per millorar les condicions de vida d’infants en risc d’exclusió, ha celebrat 10 anys aquest dissabte amb un concert al Petit Palau. Actualment, 150 infants i joves reben, gràcies a aquesta iniciativa, formació musical gratuïta. El concert és també una oportunitat per recaptar fons i reclamar més espai per als assajos d’aquest projecte de cohesió social present, sobretot, a Nou Barris.

“Quan hi ha una crisi i els nens no tenen aliments et pregunten: i tu, on vas fent música? L’art s’ha de posicionar com una altra necessitat perquè l’ésser humà també necessita bellesa.” Així resumeix el director de Vozes, Pablo González, la utilitat del projecte que encapçala des de fa 10 anys. Allò que va començar com un joc, com una manera de fer cantar i tocar instruments a un grup d’uns 40 infants, ha crescut fins a convertir-se en el que és. El projecte no para de créixer: a més del grup de la simfònica infantil, tenen també tres orquestres organitzades per nivells: la Corelli, la Beethoven i l’Amadeus.

Actualment, en el marc del programa, s’ofereixen classes a quatre zones del districte de Nou Barris, dos centres de Sant Andreu i des de fa uns mesos també al barri de la Mina, on han començat fent classes de guitarra i batucada. Els infants tenen sessions cada dia i assajos intensius alguns caps de setmana. El centre neuràlgic de l’activitat és l’Espai Jove Les Basses, al Turó de la Peira, però reclamen al districte que els faciliti un espai més ampli perquè són tants que ja no hi caben a les aules.

El concert celebrat aquest dissabte al Petit Palau ha estat també una manera de recaptar fons, ja que el més difícil (igual que als inicis) continua sent aconseguir finançament. El fons d’instruments en préstec amb el qual es poden donar instruments a l’alumnat perquè practiqui es paga amb subvencions públiques i privades a parts iguals. L’únic que es paga és el material musical i el seu manteniment, ja que la quinzena de professors que formen part de Vozes fan classe de forma desinteressada. Tot plegat, d’altra banda, no funciona com una escola a l’ús: no hi ha exàmens i s’aprèn tocant en grup des del principi. L’alumnat evoluciona a través dels assajos amb l’orquestra, i també hi ha classes particulars per fer un seguiment dels alumnes.

El director del projecte, Pablo González, es mostra cofoi del resultat de la feina feta durant aquesta dècada: “Hem cobert expectatives de cohesió social, integració, participació i que la comunitat senti que té un espai accessible de pràctica musical on no n’hi havia”. González subratlla el paper de les famílies en aquesta comunitat musical: “Els pares i mares recullen de l’aeroport professors italians i alemanys que col·laboren amb el projecte, han encarregat les samarretes per al concert, fan entrepans, s’ajuden entre ells”. Les famílies, de la seva banda, remarquen els beneficis de l’activitat per als seus fills: disciplina, autoexigència, motivació i interès per l’art i la cultura.