El Mobile World Congress 2024 ja està en marxa a Barcelona. Com a fira internacional i plataforma d’innovació tecnològica d’àmbit mundial que és, prioritza molts anglicismes que poden seduir els catalanoparlants tant o més que les novetats emergents que s’hi presentin. És per això que hem volgut fer un recull d’alguns dels mots que més sonaran aquests dies, amb l’objectiu de ser un suport per fer-nos forts davant dels anglicismes voraços.
Anglès-català per al MWC
Les paraules tècniques angleses —la terminologia en anglès— van bé en un ambient multilingüe per fomentar la negociació i l’entesa internacionals; però, per als negocis tecnològics més locals, és bo saber que hi ha alternatives catalanes a totes les opcions angleses i que cal fomentar.
Anglicismes que hem aconseguit escombrar
Per sort ja no parlem d’“Artificial Intelligence” ni d’AI, sinó que en català ja fem anar amb desimboltura, almenys lingüística, la intel·ligència artificial o la sigla IA (la IA). De la mateixa manera que fa temps que en el dia a dia no solem dir “smartphone”, sinó que ens adrecem als nostres dispositius com a mòbils, ja considerats telèfons intel·ligents. És possible que dins de la fira optem per dir “smartwatch”, però en el nostre dia a dia sabem que en podem dir rellotge intel·ligent i que no per això serà menys capdavanter.
Un altre anglicisme a qui sembla que hem guanyat la partida lingüística és “cloud”. L’alternativa catalana núvol és força estesa, tot i que segurament que als passadissos del MWC sonarà més “cloud computing”, que no pas informàtica al núvol.
Anglicismes que se’ns resisteixen per diferents motius
Sobta que paraules tan curtes com “hub” siguin alhora tan poderoses. Aquesta paraula, que va sorgir en el món de l’aeronàutica per designar un aeroport que disposava d’un centre de control de vols, ha crescut en importància i, tecnològicament, s’utilitza per designar qualsevol dispositiu que serveix de concentrador o nucli de telecomunicacions i que distribueix connexions. Fins i tot en l’àmbit del transport, “hub” es considera un node central distribuïdor que coordina diversos intercanvis comercials amb altres centres. En català, però, no ens quedem curts d’alternatives segons el context: plataforma, nucli, centre, aeroport de connexió, concentrador, etc.
Un altre anglicisme que se’ns resisteix és “tablet”, tot i que tauleta —o tauleta tàctil— ha guanyat terreny, la veritat és que quotidianament sentim sovint “tablets” a la feina, a l’escola i a casa.
En el món més tècnic s’estila molt utilitzar “start-up”, tot i que en tenim una opció en català que és molt més descriptiva: empresa emergent. El mateix passa amb un altre mot en anglès que si el sentim a la fira i no en som experts pot ser que ens quedem amb cara de menjar llimones, “fintech”; que té també una alternativa catalana ben aclaridora: tecnologies financeres o empreses de tecnologies financeres.
En anglès fa més saberut?
Hi ha altres paraules angleses que imaginàriament ens poden causar la sensació que en sabem més si les diem en aquest idioma, quan en la realitat fa temps que tenen opció catalana i que designen la mateixa realitat. Tot i això el poder anglès és fort, tant, que guanya espai, malgrat que les alternatives catalanes tenen anys d’existència.
Per “wireless” tenim l’expressió clarificadora sense fils —recordem que “inhalàmbric” no és una bona alternativa perquè és una interferència del castellà— però, tot i això, no acaba d’imposar-se a “wireless”. Per “gadget” tenim l’enginyós giny, però ni tan sols així aconsegueix tombar l’anglicisme. La supercomputació també continua en torcebraç amb “supercomputing” i probablement només el temps ens farà saber qui tombarà l’altre.
Si amb tot això no en tens prou pots navegar pel diccionari en línia sobre Terminologia bàsica dels dispositius mòbils presentada pel Termcat fa uns anys.
