Feia set anys que Albert Sánchez Piñol no publicava una novel·la. 'Victus', "vençuts" en llatí, ha demanat hores i hores d'estudi sobre la Guerra de Successió i el setge de Barcelona de 1714. Contra pronòstic, i sabent que no tothom entendrà la maniobra, ha optat per narrar en la llengua de part dels assetjants i no dels assetjats. ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, escriptor "Quan expliques una història catalana en català i per a catalans, hi estàs massa immers. En canvi, quan ho fas en un altre idioma, guanyes una distància que, caram, et permet explicar bé coses que donaves per sabudes." L'autor considera que la Guerra de Successió i el setge tenen una forta càrrega simbòlica per als catalans, però que són poc coneguts. Hi ha força tòpics i malentesos que pretén desmuntar. Per exemple, el tarannà dels catalans de l'època, o el paper de personatges històrics com Rafael Casanova o Antonio de Villarroel, el castellà que va exercir com a comandant de Barcelona fins al final. ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, escriptor "El Casanova no volia una resistència armada, perquè creia que era impossible i que seria una massacre, i tenia raó. Els contemporanis van patir molt la decisió popular de resistir a ultrança. Villarroel, és cert, els últims dies, dimiteix del càrrec per evitar aquesta massacre, però hi una onada popular que fa que sigui inevitable aquesta lluita tan acarnissada que es produeix l'11 de setembre. Perquè recordem que el 15 d'agost ja hi havia hagut una batalla, un assalt formal dels assetjadors, i havia estat refusat. A diferència del que passa en els segles posteriors, els catalans de l'època tenien una fama de ser una gent ferotge, bel·licosa i que no s'estava per òsties." A més de divulgar uns fets, 'Victus' vol ser també un homenatge a l'autèntica protagonista de la resistència: la ciutadania. ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, escriptor "Va ser una ciutat que va patir terriblement. Penseu que és un setge del qual en parla tot Europa. Perquè en els setges militars d'aquell moment hi havia un cànon de com s'havien de fer. S'explicava molt bé qui era el procés per assetjar una fortalesa i prendre-la. I, molt sovint, si es feia bé, eren setges incruents, amb molts pocs morts. En canvi, a Barcelona es fa una cosa que és insòlita. Enlloc de bombardejar les muralles, que també, però com que no es rendeixen, bombardegen la població civil. Això és insòlit en aquella època. Només ho faria un boig. Felip V explica al llarg de la seva vida, constantment, que té una animadversió declarada contra els catalans. I, de fet, hi ha ministres a Madrid que li proposen que, quan entri a Barcelona, arrasi tota la ciutat i hi posi un monòlit al mig, com a Cartago. L'anticatalanisme, la catalanofòbia, no és un invent d'avui en dia." Ja n'han adquirit els drets per publicar-la en diverses llengües, com el neerlandès, el rus o l'alemany. ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, escriptor "Aquesta serà la primera vegada que podrem explicar la Diada Nacional a l'estranger. Precisament, la novel·la històrica pot servir com un element divulgador." I com en el cas de 'La pell freda', també n'han adquirit els drets per convertir 'Victus' en una pel·lícula. El mateix autor n'està escrivint el guió.

Aquesta tardor han aparegut un parell de llibres ambientats en la Guerra de Successió: ‘Lliures o vençuts’ i ‘Victus’. El primer, de Jaume Clotet i David de Montserrat, va ser el llibre més venut a la Setmana del Llibre en Català i en un mes n’han fet tres edicions. ‘Victus’, d’Albert Sánchez Piñol, no serà un supervendes en català, perquè no està escrit en aquesta llengua. L’autor ha decidit escriure la novel·la en castellà per fer arribar la història a més gent.