La tecnologia electrònica present en els "smartphones" ha permès integrar molts components electrònics en poc espai i ha fet néixer els nanosatèl·lits. La investigació d'aquests petits aparells espacials va començar en l'àmbit civil a Califòrnia fa deu anys amb el CubeSat, un satèl·lit en forma de cub de 30 centímetres. A Barcelona fa més de 7 anys que va arrencar la recerca en aquest àmbit. Han estat necessaris nombrosos experiments per crear aquest microsatèl·lit català, que l'any que ve sortirà a l'espai aprofitant la posada en òrbita d'un satèl·lit de grans dimensions. S'utilitzarà per recopilar dades de l'espai i, al mateix temps, per posar-lo a prova. JORDI BERENGUER, professor de l'EETAC UPC "A la vegada això ha possibilitat que es puguin posar en òrbita satèl·lits de petites dimensions, fet que fins ara era bastant inabastable, ja que els satèl·lits de comunicació que coneixem requereixen una posada en òrbita de molts anys i molta inversió." Un satèl·lit convencional costa entre 60 i 70 milions d'euros, mentre que la posada en marxa d'un de petites dimensions oscil·la entre els 150.000 i el milió d'euros. El cost és més reduït i, per la mida petita que té, l'òrbita també és més curta, fet que permet obtenir informació de la Terra a vista d'ocell cada dues o tres hores. Seqüències d'imatges ràpides que es podrien aplicar en l'anàlisi dels fluxos de moviment a les ciutats, la contaminació o l'estat de zones catastròfiques per emetre avisos. La incògnita de cara el futur és qui obtindrà l'explotació de la informació que els nanosatèl·lits envien des de l'espai.

Els estudis van començar fa més 10 anys a Califòrnia, quan es va impulsar la investigació del CubeSat, un nanosatèl·lit de 30 centímetres en forma de cub. Actuament n’hi ha més d’un centenar en òrbita i cada vegada més empreses privades que col·laboren en les investigacions. En el cas de Barcelona, la recerca va iniciar-se fa més de set anys i es preveu que el 2015 surti un microsatèl·lit català en òrbita, acompanyant-ne un altre de dimensions més gran. Un fet que, fins fa ben poc, era molt complicat.

Mentre que posar en marxa un satèl·lit tradicional té un cost d’uns 70.000 €, posar en òrbita un nanosatèl·lit suposa una despesa de 150.000 € i pesa entre 2 i 100 kg. Aquests aparells tenen l’òrbita més curta i s’utilitzen per recopilar dades des de l’espai amb l’objectiu de generar aplicacions científiques o comercials en camps com la microelectrònica, l’eficiència energètica a les ciutats o la gestió mediambiental. Amb aquesta idea, el nanosatèl·lit pot obtenir i enviar dades cada tres hores, per exemple, de fluxos de moviment a les ciutats, contaminació o l’estat de zones catastròfiques.

Petit pas cap a la democratització de l’espai

Des del Centre d’Aplicacions Civils de Microsatèl·lits (CENSAT) a Barcelona se centralitzarà la recerca vinculada amb les dades massives, les anomenades “big data”, i en la gestió de ciutats intel·ligents, i també procurarà que les noves fornades d’enginyers es formin en aquest nou camp de la recerca.

El catedràtic Eduard Salvador, exdirector de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, afirma que el centre s’hauria de convertir en “un pol dinamitzador de l’empresa i la indústria aeroespacial i d’aplicacions civils dels petits satèl·lits a Barcelona i Catalunya”. Segons el professor de la UPC Jordi Berenguer, “aquest accés a l’espai obre la possibilitat que, igual que Internet, la informació podria estar oberta a tothom“. Un fet que també destaca Salvador, que afirma que aquest pas suposa “la democratització de l’espai per a tota mena d’usos civils i científics”. Una de les incògnites del futur serà saber si la informació que s’obtingui d’aquests satèl·lits serà pública o privada, un fet que dependrà de la titularitat de l’explotació.