Es diu "vinchuca" i és un insecte molt comú a les zones més precàries de Llatinoamèrica. La seva picada transmet un paràsit responsable del 80% de les infeccions de Chagas, una malaltia que pot causar complicacions cardíaques i digestives. Afecta entre 8 i 10 milions de persones i l'Armin n'és una, i no ho va saber fins que unes anàlisis de sang van detectar la malaltia. ARMIN GARCIA "Los medicamentos que me han dado pues me han mejorado.Se me han quitado los malestares pues ahora me siento mejor / en mi país no hay recursos para estas enfermedades porque allá todo es dinero y cuesta bastante." El tractament contra el Chagas es fa amb medicaments que tenen efectes secundaris. Un inconveninet que se suma a la dificultat per diagnosticar la malaltia. Per això l'Institut de Recerca del Vall d'Hebron ha fet el primer assaig clínic en 78 pacients. ISRAEL MOLINA, director del PROSICS i investigador de VHIR "A la malaltia de Chagas la recerca encara ha de donar molta i nformació. Estem a un punt encara molt pioner de la recerca. S'ha fet molta recerca però encara queda molta per fer i una de les línies importants és precissament aquesta, intentar buscar nous medicaments." Tot i que l'estudi no ha demostrat l'eficàcia esperada, segons Molina, suposa una empenta en la recerca de les malalties més oblidades.
El Chagas és una malaltia que afecta entre vuit i 10 milions de persones a tot el món i causa aproximadament 14.000 morts a l’any. És una infecció parasitària que està directament relacionada amb les condicions de vida precàries en alguns punts de l’Amèrica Llatina, tot i que per la immigració, la malaltia també afecta persones als Estats Units i Europa. També n’hi ha a Barcelona. Prop del 80% de les infeccions es produeixen a través de la “vinchuca”, un insecte que generalment es troba a les cases toves de Llatinoamèrica. La seva picada, barrejada amb els seus excrements, són la font de la infecció. També es pot transmetre de mare a fill durant l’embaràs, per transfusió de sang, trasplantament d’òrgans o per la ingestió d’aliments contaminats.
És una malaltia asimptomàtica i per això diagnosticar-la és molt difícil. Quan se sap que una persona la pateix, el tractament es basa a prendre medicaments durant dos mesos. Les medicines, però, provoquen efectes secundaris, sobretot al·lèrgies cutànies. Hi ha pacients que fins i tot han d’abandonar-les.
La investigació del VHIR
En vista d’aquesta realitat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Programa de salut internacional de l’Institut Català de la Salut (PROSICS) han fet el primer assaig clínic comparant dos medicaments per veure’n l’eficàcia. Es van triar 78 pacients en fase crònica, la gran majoria provinents de Bolívia. Els pacients van dividir-se en tres branques de tractament durant 60 dies: el primer grup va prendre dues dosis diàries elevades de posaconazole, que és un medicament ja aprovat que havia obtingut molts bons resultats en animals; el segon grup, dues dosis de posaconazole més reduïdes; i el tercer, dues dosis de benznidazole.
Després de 10 mesos de seguiment, els investigadors no han pogut provar que el posaconazole és un bon medicament per si sol. Segons Israel Molines, director de PROSICS, investigadors del VHIR i primer autor de l’estudi, “l’assaig clínic ha servit per demostrar que el posaconazole té certa activitat antiparasitària, tot i que no suficient per curar la malaltia”. A més ha afegit que “malgrat no haver demostrat la eficàcia esperada, ha suposat una empenta necessària en la recerca d’una de les malalties més oblidades”.
