Amb el pressupost ja disponible, el Barcelona Supercomputing Center convocarà ara el concurs públic per rebre les millors ofertes per construir el nou superordinador, que serà una realitat el segon trimestre de 2016. Segons ha explicat a Barcelona FM el director associat del BSC, Francesc Subirada, la quarta generació del Mare Nostrum “ens tornarà a fer capdavanters a Europa i al món”.
El Mare Nostrum 3, inaugurat el 2012, ja s’havia quedat antiquat. Un cop substituït pel nou supercomputador, els components del més antic seran redistribuïts a altres centres de la Xarxa Espanyola de Supercomputació. El Mare Nostrum 4, ubicat a Barcelona, serà un dels punts principals de la xarxa europea de supercomputació. Permetrà fer operacions de càlcul complex, cada cop més necessàries en les simulacions d’alt nivell. Per la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, aquesta és una aposta per “millorar la competitivitat científica i tecnològica, ja que els investigadors tindran accés a aquestes tecnologies de supercomputació“.
Subirada explica que les aplicacions que científics i tècnics de centres públics i privats poden desenvolupar a partir d’una infraestructura tecnològica d’aquestes característiques (“un ordinador molt gran”, diu) són molt diverses. Des d’estudis sobre el canvi climàtic fins a dissenys de vaixells, cotxes o avions, passant per nous medicaments o com dissenyar un parc eòlic energèticament més eficient. Són només alguns exemples dels projectes amb què col·laboren els més de 400 especialistes amb què treballa el BSC, reconeguts a escala mundial.
Més enllà de l’aposta tecnològica, Saénz de Santamaría també ha volgut destacar avui el BSC-CNS com un “bon exemple de col·laboració entre administracions” en matèria de recerca i investigació i “en gestió compartida i eficient de recursos entre l’Estat, la Generalitat i la universitat”. Les dues administracions, junt amb la UPC, formen el consorci del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Computació, que funciona des de 2004 a la Torre Girona, a Pedralbes. Aquell any, quan es va inaugurar la primera generació del Mare Nostrum, era el quart ordinador més potent del món i el primer d’Europa.
