Les #JornadasAnon, que es poden seguir a través d’streaming per la seva pàgina web, s’han organitzat sense més pretensió que la d’informar i respondre les inquietuds que desperta el desconeixement de la protecció de dades a la xarxa. Això sí, s’ha parlat de com Internet pot ser utilitzada com a eina per a l’activisme polític. Per Jordi Delgado i Eric Morillo, coorganitzadors de l’esdeveniment, amb Internet s’obre un nou espai on l’estat està en igualtat de condicions amb l’internauta. Per això, afirmen, la figura del hacker pertorba tant les institucions i, en conseqüència, la societat.
Amb les xerrades, s’ha volgut desmitificar el paper que tenen organitzacions com Anonymous dins la xarxa i contextualitzar les seves actuacions. Existeix, segons Delgado, una criminalització de l’activisme polític a Internet, en concret d’Anonymous, “que s’ha arribat a catalogar com a associació terrorista”. Precisament Jordi Delgado ha estat un dels ponents durant el matí, amb una xerrada sobre les repercussions de les accions d’Anonymous i sobre l’efectivitat a l’hora de denunciar casos de corrupció a la xarxa o abusos polítics: “Anonymous compleix amb els tres objectius d’una filtració: informar, denunciar i conscienciar”.
Prèviament havia pres la paraula l’advocat expert en propietat intel·lectual Carlos Sánchez Almeida, que ha explicat les conseqüències legals dels diferents tipus de “hackerisme” i ha fet una revisió de la legislació a Espanya els últims anys a l’hora de controlar aquest activisme a la xarxa. Segons Sánchez Almeida, l’estat vol estendre el monopoli de la violència al control d’Internet. Però l’àmbit, òbviament, és diferent. La xarxa permet un tipus d’actuació més oberta i transparent, i per això moltes institucions “pequen d’ineptes” a l’hora de posar fi a aquestes pràctiques. Tot i així, ha alertat de l’enduriment del Codi Penal, que criminalitza actuacions com les del col·lectiu 15-M a la xarxa amb la possibilitat que la policia practiqui detencions preventives. Segons Sánchez Almeida, encara que després la justícia desacrediti la utilització d’aquestes eines, el sol fet d’estar previstes a la llei suposa una eina de persecució molt perillosa en mans de la policia.
