EDUARD GONZÁLEZ, BravasBCN.com "Brutals, molt bones. Són unes braves tallades d'una forma molt irregular. És cruixent per fora i tendre per dintre. I llavors, a nivell de salsa, hi ha l'allioli i llavors un oli picant. L'allioli no té molt de misteri, és un allioli normal i corrent. Però l'oli picant és el que ells diuen que és la part secreta del combinat aquest que són les braves del Tomàs." Així descriu l'Edu González les famoses patates braves del Bar Tomàs, a Sarrià. El creador del blog Bravas BCN valora, primer, la qualitat de la patata i la forma de tallar-la i de fregir-la. Després, la salsa o salses, que hi donen la personalitat. I finalment la quantitat, el preu i l'oferta general del local. El blog incorpora un rànquing actualitzat de les 15 millors patates braves de Barcelona. L'autor subscriu el veredicte de la saviesa popular i manté les del Tomàs al capdamunt de la classificació. Però, des que va obrir el blog, fa més de tres anys, no ha parat d'incorporar-hi ressenyes de les braves que va descobrint per tota la ciutat. A més de les del top-15, a BravasBCN.com hi ha un centenar de fitxes il·lustrades com aquesta. L'Edu calcula que ha menjat braves en més de 200 bars de Barcelona, però al blog només hi posa aquelles que creu que val la pena tastar. Aquest expert en braves de Barcelona és químic de professió, però assegura que això no té res a veure amb la seva passió gastronòmica. De fet, està convençut que l'experiment de preparar braves a casa seva no sortiria bé. "No en tinc ni idea de cuinar. És que no ser fer res. No sé fer un ou ferrat, se'm trenquen tots. Els biquinis em surten malament. Per això, quan molta gent es posa a opinar al blog i em diu que no en tinc ni idea, jo els dic que efectivament no en tinc ni idea. El que passa és que jo m'he posat a provar-les i n'he provat moltes. I ja està, res més, l'experiència és aquesta, cap altra." L'experiència es va convertir en blog quan la revista 'Time Out' va publicar un reportatge amb les 25 millors braves de Barcelona. L'Edu es va adonar que les havia tastat quasi totes i no estava d'acord amb les valoracions publicades. Va decidir que volia compartir les seves pròpies crítiques de les braves de la ciutat i, des de llavors, les degusta encara amb més atenció, mirant de copsar-ne tots els matisos. El que més li agrada de les patates braves que es fan a Barcelona és precisament la gran varietat de gustos i maneres de cuinar-les. "No existeix una definició clàssica del que és una brava, per més que insisteixi sobretot Castella o Andalusia, que les braves tenen la seva salsa... No! Les braves tenen les salses que vulguis, com si vols que en tinguin 40, no existeix cap definició. I a Catalunya acostumem a posar allioli perquè és una cosa molt característica nostra." L'Edu fotografia amb el mòbil les braves del restaurant Imprevist, al Raval, per penjar després la foto al blog. El mateix mòbil té, geolocalitzades, centenars de referències de locals de Barcelona que coneix o que vol visitar, no només bars amb braves. Ell també comparteix públicament el seu criteri sobre tota mena d'establiments participant en webs com Yelp o Tripadvisor, que troba molt útils per no arribar als llocs sense saber què hi trobaràs. Els amics el conviden a obrir blogs per parlar d'altres plats i tapes, com les bombes o els bunyols de bacallà, però fins ara només s'ha atrevit amb les pizzes. Al juny va obrir Pizzas BCN, però fins ara només ha comentat una pizza. "La gent sent molt això de les seves braves, les braves de la meva infantesa o les braves del meu barri o les braves del meu poble. I passa molt amb la pizza. Està com molt arrelada: ei, que jo sé on fan la millor pizza de Barcelona, vés a provar-la perquè... I vaig començar-ho: n'he trobat unes quantes, tinc unes quantes fotos de pizza, però és que... sembla mentida, però no dones a l'abast." A Bravas BCN publica entre dues i tres crítiques al mes. Sempre en té alguna pendent de publicar i, a més, li agrada tornar als bars i restaurants que ja ha comentat perquè les braves no són iguals cada dia. "Bé, doncs ara surto de l'Imprevist. Han canviat una mica les braves, però segueixen estant bé. Són una mica més sofisticades. Tenen una salsa que, sobretot el que és la salsa vermella, està com més currada. El que passa és que té potser massa intensitat per al meu gust. Acaba anul·lant el que és l'allioli aquell, que és potser el que més destacaria de l'anterior tapa. Llavors en el review que tornaré a fer de l'Imprevist hauré de posar la nova foto..." Ens traslladem a Sant Andreu. El blogger de les patates braves diu que a tots els barris n'hi ha de bones i que els preus no varien gaire, tot i que la ració és més generosa a mesura que t'allunyes del centre de la ciutat. Ho comprovem al Bar Marín, un restaurant gallec que fa les braves més clàssiques, més semblants a les que es fan arreu d'Espanya, tot i que el que en altres ciutats és una tapa, aquí és ben bé un plat de la carta. "A Barcelona ens falta una mica la cultura de menjar dret, de fer unes braves dret... I sobretot, ja que hi som, de passada, diem que s'acostumin també els bars a donar la tapa gratis, no? Que les braves venen d'això, de ser la tapa més barata i que te la donaven amb una canya o un vinet. I que ara ens hem sofisticat tant que estem cobrant una pasta per la tapa aquesta que no deixa de ser patata, eh." Bravas BCN és un web tant per a turistes com per a barcelonins. No inclou cap mena de publicitat. L'Edu diu que no en posarà a no ser que una marca li faci una molt bona oferta i en pugui treure uns diners per invertir en millores al mateix blog: a més de fer xapes i samarretes de Braves BCN, li agradaria poder pagar un dissenyador per millorar l'actual plantilla de Blogspot, i que algú en fes la traducció a l'anglès. Llavors ell mateix s'encarregaria de traduir els textos al català. De moment, els publica només en castellà, tenint en compte que bona part de les visites al blog arriben, a través de Google, des de Madrid, el País Basc o Galícia. L'Edu menja braves perquè li agraden i manté el blog amb l'única voluntat de donar a conèixer les millors, segons el seu parer. Després de tres anys, en molts bars ja el coneixen, tot i que tampoc no és aquesta la seva intenció. "Normalment quan vaig a un bar no dic que això serà per a un blog ni deixo cap mena de constància: pago i me'n vaig. I a més, no sol ser amb una sola vegada d'anar-hi que faig una crítica." Efectivament, l'Edu és client habitual dels millors bars d'aquesta ciutat. I un molt bon guia per descobrir-los, ja sigui menjant patates braves o simplement fent unes cerveses.

El creador de ‘BravasBCN.com’ no és cap professional de la cuina ni de la crítica gastronòmica, però coneix com ningú les patates braves que se serveixen als bars i restaurants de Barcelona, perquè les ha tastades. Es diu Eduard González i calcula que ha menjat braves en més de 200 establiments de la ciutat. De les que considera que valen la pena, en fa una ressenya en aquest blog, ara com ara la guia més completa i rigorosa que hi ha a la xarxa sobre patates braves en aquesta ciutat.

L’Eduard González és de Girona, però fa molts anys que volta per Barcelona. Actualment viu a la Barceloneta, un barri amb molts bars i restaurants que ell freqüenta per menjar-hi braves i també tota mena de tapes, a més de beure cerveses en companyia de nombrosos amics, molts vinculats al món de la música. Ell és químic ambiental i assegura que la passió gastronòmica no té cap vincle amb la seva professió, sinó més aviat amb tot el que fa quan surt de la feina. Llavors es mou per tots els barris i per tots els ambients: trepitja des de restaurants amb moltes forquilles fins a les tavernes més populars (on se sent més còmode), cercant sempre el bon menjar i el bon beure. Perquè, com ell diu, “mai no saps on et posaran la millor tapa”.

D’aquest coneixement personal de la gastronomia popular de la ciutat neix el blog ‘BravasBCN.com’, González el va crear l’estiu de 2009, després de veure publicat a la revista ‘Time Out’ un reportatge sobre les 25 millors braves de Barcelona amb què ell no estava del tot d’acord. Aquesta crítica de la crítica la feia amb coneixement de causa, perquè havia tastat gairebé totes les braves que apareixien al reportatge. Llavors va decidir donar la seva pròpia visió del món de les patates braves, en un blog inaugurat el 8 de juliol de 2009 i que, des de llavors, acumula ja 115 crítiques publicades i més de 55.000 visites d’usuaris.

En principi, l’Eduard volia fer el blog bilingüe, en català i en castellà. A Blogspot, va reservar els subdominis bravasbcn i bravesbcn, però finalment va fer servir només el primer, perquè el nom en català -com a adreça d’Internet- induïa a ser llegit també en anglès com a “valents bcn”. Després va comprar el domini bravasbcn.com i segurament això també l’ha ajudat a aconseguir que el blog aparegui com a primer resultat de la cerca “patatas bravas Barcelona” a Google. Alhora, va començar a escriure les crítiques en castellà i fins ara l’ha mantingut, sobretot tenint en compte que el blog té moltes visites d’arreu d’Espanya, sobretot de Madrid, el País Basc i Galícia. Acostumen a ser persones que tenen previst viatjar a Barcelona, però també n’hi ha que han contactat amb l’autor per convidar-lo a tastar patates braves a Madrid o a València. Són ciutats que ell també coneix, sobretot la primera perquè son pare és madrileny, però que no té intenció d’incloure en un blog anomenat Bravas BCN.

L’experiència gastronòmica

Seguint les pistes que li donen els seus amics i també alguns seguidors del blog, l’Eduard González recorre tots els bars de la ciutat amb la intenció de descobrir-ne els millors en braves. A més de comentar-les al blog, té situats els establiments sobre un mapa a Google Maps en què apareixen classificats per colors en funció de la valoració que els hi atorga. Allà es pot comprovar que hi ha patates braves bones i no tan bones per tot Barcelona. Les pitjors no hi apareixen, perquè l’Eduard entén el blog i el mapa com a eines per recomanar llocs, no per denunciar-los. Tanmateix, reconeix que, en la seva cerca de bones braves, també s’ha hagut d’empassar moltes patates congelades, refregides i amanides amb “ketchup” i una mica de picant per anomenar-les braves.

L’autor de ‘BravasBCN.com’ valora tots els aspectes de la tapa: la qualitat i la forma en què estan tallades les patates, el punt de fritura, la salsa o salses que hi donen personalitat (té predilecció per les combinacions de dues salses), la quantitat, el preu i l’oferta general del local que serveix les braves. Partint d’aquests criteris, elabora i manté actualitzat el “top-15” de les patates braves de Barcelona, on hi ha variacions i incorporacions, però sempre es mantenen en primer lloc les braves del Bar Tomàs, a Sarrià. L’Eduard el va descobrir fa més de vuit anys, gràcies a un amic que el va convidar a tastar les famoses braves. Llavors encara no ho eren tant. Ell és conscient que aquest bar és un lloc únic en un barri com Sarrià, de classe social alta, i que això segurament ha ajudat a fer-lo més conegut. A més, fa anys era molt barat i hi venien a dinar molts estudiants de la zona, que després en parlaven als seus barris. Però, sobretot, l’Eduard subscriu que les braves del Tomàs són excel·lents i assegura que encara no ha trobat cap altre bar que hagi aconseguit superar-les.

Veure menjar braves a l’Eduard pot ser tot un espectacle. “Jo faig molt de cirurgià”, diu. Això vol dir que menja la patata sola i amb salsa, les salses una a una o barrejades, per comprovar l’efecte que fan en boca. De vegades ajunta diferents trossos de patata i d’altres, en canvi, els talla per la meitat. També explica que, els autèntics “professionals” de la patata brava, quan la mengen amb escuradents, en fan servir dos per composar cada bocada.

Del creador de ‘BravasBCN.com’…

El de les patates braves no és l’únic blog que l’Eduard té penjat a la xarxa, però sí el més important. La seva passió per la gastronomia popular el va dur a obrir, l’any passat, PizzasBCN.com “amb el mateix esperit i filosofia” que ‘BravasBCN’, però buscant les bones bases, els bons forns i els millors ingredients que es poden posar a sobre d’una pizza. Diu que n’ha fotografiat unes quantes, però de moment només hi ha publicada una crítica. L’Eduard té aquest blog més aviat “aparcat” perquè no té temps de mantenir-lo actualitzat i, sobretot, de tastar tantes pizzes com braves!

L’altre blog que apareix al perfil de l’Eduard González a Blogspot és Edu Dili Dili. Allà mateix s’explica l’origen d’aquest nom, que és també el del seu perfil a Twitter. L’objectiu d’aquest blog, obert també l’any 2011, és un pur “divertimento”: inventar paraules fusionant els noms d’artistes o grups de música amb els de diferents pobles, peixos, verdures, postres, supermercats… Per exemple, l’HospitaLed Zeppelin, LlaFrank Sinatra, Seitons Waits, tonyina Simone…