Aquesta bàscula, aquest tensiòmetre i fins i tot aquest test estan connectats a Internet. Són algunes de les demostracions que diferents grups internacionals de recerca presenten aquests dies a la Setmana d'Internet de les Coses. Aquest sistema permetria recordar a un malalt que és hora de controlar-se la tensió o el sucre encenent automàticament un llum a casa seva. Un cop indentificat, ell mateix es pren la tensió, es pesa i es mesura el sucre en sang si és diabètic. Totes les dades arriben directament al seu metge a través d'Internet. Els sensors de temperatura o d'humitat també es poden connectar a la xarxa per determinar, per exemple, el valor que ha anat perdent aquesta orquídia després d'uns dies exposada a la venda. Són aplicacions encara experimentals, que pretenen portar el món físic a Internet per formar una xarxa ja no d'informació sinó de coses que pots tocar. Però perquè aquestes coses no només estiguin connectades sinó que, a més, s'entenguin, abans cal que informàticament parlin el mateix llenguatge. SEBASTIAN LANGE, consultor d'innovació VDI/VDE "Internet va començar 20 o 30 anys enrere perquè hi va haver un protocol que tothom podia i havia de fer servir. A partir d'aquí va arrencar la web, el correu electrònic... tot això es va construir a partir d'aquestes estructures fonamentals. I això és el que estem intentant fer també amb l'arquitectura de la Internet de les Coses." Fer-ho tot compatible i que funcioni amb molt poca memòria i un consum mínim de bateries. Si a la Internet que coneixem es connecten ordinadors i, com a molt, telèfons mòbils, a la Internet de les Coses els dispositius que es comuniquen són sensors o aparells tan senzills com aquest. No és una gran màquina, però es connecta sola a Internet.
La Universitat Pompeu Fabra acull una trobada de quatre grups europeus de recerca sobre la Internet de les Coses (IoT, segons les sigles en anglès). L’objectiu és compartir experiències i posar en comú els avanços assolits per investigadors i empreses en la connexió a la xarxa de tota mena de dispositius. La base de tot és el mateix protocol IP que fan servir ordinadors i mòbils per connectar-s’hi (encara que l’actualització a la versió IPv6 sigui ja imminent si volem seguir enganxant-hi cada cop més terminals a Internet).
Però quan es connecten a Internet els ordinadors també fan servir molts altres sistemes i llenguatges, com el dels noms de domini o els protocols de correu electrònic, que pel que fa a la Internet de les Coses encara s’estan acabant de definir. El principal objectiu de la trobada que s’ha fet aquesta setmana a Barcelona era posar-se d’acord per evitar que cadascú treballi amb la seva tecnologia i tots els dispositius no puguin entendre’s entre ells.
Projectes europeus
El grup IoT-A treballa precisament en la definició d’una arquitectura per a la Internet de les Coses, que esperen poder convertir aviat en un model de referència homologat per un nou IoT Forum. A la Setmana d’Internet de les Coses han conegut també les investigacions dels grups IoT-i i CASAGRAS2.
També s’hi han presentat les experiències sobre el terreny de Smart Santander: la capital càntabra compta amb un dels projectes més avançats de ciutat intel·ligent. El model de les ‘smart cities’ es basa en el processament en temps real de les dades de temperatura, contaminació o densitat de trànsit que recull una xarxa de sensors. Així doncs, per fer possible la ciutat intel·ligent, cal que aparells molt diversos puguin enviar informació als ordinadors centrals a través de la xarxa.
