compartir
Des que els dispositius mòbils s’han consolidat com una eina habitual, els ciberdelinqüents han multiplicat les possibilitats de cometre ciberfraus amb l’objectiu d’aconseguir informació personal o bancària.
Com actuen els pirates informàtics?
Els ciberdelinqüents acostumen a actuar de nit o en cap de setmana, quan les oficines bancàries estan tancades, per evitar que els afectats puguin posar-se en contacte per demanar ajuda. Malgrat tot, els ciberdelinqüents no descansen mai, i s’ha d’estar sempre ben alerta.
Cada vegada són més enginyoses, diverses i sofisticades les vies per aconseguir dades d’algú de manera fraudulenta. Segons alerten els cossos policials, s’especialitzen a fer missatges que suplanten els habituals i, mitjançant enllaços falsos, codis QR, trucades o missatges alarmants —que inciten l’usuari a actuar de manera immediata—, fan caure la víctima al parany.
Informació usurpada, pagaments no desitjats i virus informàtics
Si no s’està prou alerta per detectar les imitacions i distingir un missatge fals d’un de real, sovint es pot accedir a fer pagaments involuntaris als estafadors —impulsats per la dificultat de navegar per la pantalla, on les icones són petites i les adreces web poc visibles—. A banda de pagaments automàtics, els ciberdelinqüents també acostumen a infectar els dispositius i aprofiten per obtenir-ne dades personals.
Hi ha tantes estafes a distància que els cossos policials s’han vist obligats a alertar d’aquestes pràctiques a través dels seus canals de difusió.
Segons la tàctica que es fa servir, el delicte rep un nom o un altre:
“Spoofing”
S’anomena “spoofing” quan el pirata informàtic oculta l’origen la comunicació i es fa passar per un altre. Tot i que té moltes variants, el més freqüent és l'”spoofing” telefònic.
A efectes pràctics, l’usuari rep una trucada que apareix a la pantalla, com si fos algun particular local o conegut, encara que realment prové d’algun estafador que truca des d’un altre país. Un cop despenjada la trucada, el ciberdelinqüent intenta sostreure dades personals o convèncer la víctima perquè accedeixi a un web defectuós.
“Smishing”
L'”smishing” és la pràctica què el ciberdelinqüent pretén treure informació mitjançant l’enviament d’un SMS. Aquests missatges acostumen a emular els d’una entitat bancària i solen notificar pagaments o cobraments a l’usuari, i l’inciten a clicar-hi a través d’un enllaç a internet.
Si es clica a l’enllaç, s’accedeix automàticament a una pàgina idèntica a la de l’entitat bancària de l’usuari, amb la diferència que està controlada pels ciberdelinqüents. Si la víctima no detecta l’engany a temps i hi introdueix les seves credencials bancàries, l’estafador podrà moure’s amb total llibertat pel compte i arribar-lo a buidar.
“Vishing”
El “vishing” és la combinació de les paraules “veu” i “phishing”, que respon a l’acte de trucar per telèfon un usuari i fer-se passar per alguna persona del seu entorn. El més habitual és fer-ho com un operador telefònic o pel treballador del banc. D’aquesta manera, se li fa creure que hi ha errors en les gestions dels seus diners i se li demanen les dades personals per poder-ho solucionar.
En qualsevol dels casos, els ciberdelinqüents busquen establir confiança amb la víctima per aconseguir-ne les dades i fer-li creure que volen ajudar-lo.
“Pishing”
És la tècnica més utilitzada, i consisteix en la captació d’informació mitjançant la pesca de dades tal com indica el seu nom en anglès, “fishing“. Mitjançant un correu electrònic que, a priori, ve d’una empresa coneguda per l’usuari, els ciberdelinqüents el deriven a una pàgina web que emula la de la companyia oficial.
També és comú que enviïn programes defectuosos per infectar el dispositiu electrònic des del qual s’accedeix al compte, i així obtenir dades privades d’interès com contrasenyes o números de la targeta de crèdit, principalment.
Com posar-hi remei?
Per evitar caure en qualsevol d’aquestes tècniques, el millor és no obrir cap correu o missatge sospitós, i desconfiar de qualsevol enllaç que ens faci creure en gangues on l’usuari surt beneficiat. Així mateix, cal dubtar de l’autenticitat dels anuncis i dels webs desconeguts.
De totes maneres, el millor per confirmar o desmentir si ens trobem davant d’una pàgina web, missatge o situació controlada o fraudulenta, és posar-se en contacte sempre amb l’empresa des de la qual se’ns contacta i així assegurar-nos-en.
