Aquesta era l'última moda en les primeres edicions del 3GSM. El disseny dels telèfons encara no havia sucumbit a l'omnipresència d'Apple i la connexió a Internet a través dels terminals es veia com una fita encara llunyana. Fa nou anys, els reptes eren que la cobertura de mòbil arribés a tota la població i que es comencés a implantar la xarxa 3G. Aleshores es parlava de telèfons, i no de "smartphones", perquè s'utilitzaven sobretot per fer trucades i enviar SMS. Ningú no preveia el que suposaria la missatgeria instantània i gratuïta o l'arribada de les xarxes socials als mòbils. Començava, però, a intuir-se que els terminals acabarien reunint les característiques tècniques per incloure entreteniment, accés a la informació, música i vídeos o connexió a la xarxa. Els telèfons més sofisticats oferien teclats desplegables, fins a 16 politons, jocs arcade en color que es compraven via SMS o la possibilitat d'emmagatzemar cançons en MP3: calia competir amb l'iPod, que havia aconseguit una gran quota de mercat. Els més cars, de fins a 700 euros, tenien càmeres de 1,2 megapíxels, lluny dels 12 a què s'arriba actualment. L'any 2006 es van presentar un centenar de productes i s'intentava cridar l'atenció amb estètiques molt menys sofisticades que ara. Somniàvem poder usar els cercadors, llegir el correu electrònic o consultar mapes des del telèfon. Però en cap d'aquells somnis no existien encara les pantalles tàctils, les tauletes o les aplicacions. No fa ni tan sols una dècada, i aquests terminals ja són història.
Els infants que ara juguen amb les tauletes o telèfons intel·ligents dels seus pares, probablement no entendrien el funcionament de cap dels dispositius que es van presentar en les primeres edicions de la fira de la telefonia mòbil de l’any 2006, aleshores anomenada 3GSM. Llavors els terminals tenien pantalles petites i de molt poca resolució, s’utilitzaven per fer trucades i enviar missatges de text i amb prou feines emmagatzemaven contingut més enllà d’alguns jocs, els politons i fotografies que, com a màxim, tenien 1,2 megapíxels. Una resolució que espantaria les generacions que creixen amb la tecnologia actual.
En la primera edició del congrés el balanç va ser de 50.000 visitants i d’un retorn per a la ciutat de 100 milions d’euros. Avui el benefici ascendeix a 365 milions d’euros i la ciutat rep més de 85.000 congressistes, la majoria homes: en aquest cas la paritat no avança tan ràpid com la tecnologia. Una altra dada significativa sobre com han canviat les coses en menys d’una dècada, és que mentre que en la primera edició la cobertura de mòbil no arribava a la totalitat de la població i encara s’havia d’implantar la xarxa 3G, al MWC de 2014 s’han realitzat 20.000 connexions Wi-Fi al recinte firal de l’Hospitalet. La fita ha estat possible gràcies a una de les infraestructures més potents del planeta, amb 1.200 punts d’accés. Mentre que el 3GSM es preguntava com connectar els ciutadans del futur a Internet, el Mobile World Congress troba per fer-ho sense cables.
També han canviat, i molt, les prestacions dels dispositius. L’any 2007, per exemple, una de les novetats més destacades va ser el dispositiu Serie Pocket Loox T800, de l’empresa Siemens, un telèfon amb PDA, un primitiu sistema de navegació, càmera digital de dos megapíxels i reproductor d’MP3, tenia un cost de 700 euros. En l’actualitat, un dels telèfons més cars del mercat, l’iPhone 5s de 16 gigabytes té un preu de 699 euros. El mateix preu per a aparells i prestacions molt diferents. Lluny queda l’època en què el nombre de tons musicals o la possibilitat d’escoltar música eren motius suficients per elegir un dispositiu o un altre a la botiga.
Quan els congressistes es movien per Montjuïc, ja començaven a intuir que pel telèfon mòbil passarien la connexió a la xarxa, la interactivitat, l’oci i la informació. No podien imaginar-se, però, la revolució que suposaria el naixement de telèfons amb pantalles tàctils, sistemes operatius més ràpids,tauletes, altes capacitats d’emmagatzematge o aplicacions que canviarien la nostra manera de comunicar-nos amb la tecnologia mòbil. L’arribada de la missatgeria instantània i gratuïta era imprevisible en l’època que les operadores competien per oferir els SMS més barats i a ningú no se li passava pel cap que les xarxes socials poguessin veure’s al mòbil tal com ho fem ara. L’any 2006, l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va sentenciar en la inauguració de la primera edició quin seria el futur del Congrés: “transformar amb una velocitat desconeguda la informació en coneixement, un coneixement que fructifica a mesura que es comparteix“. Curiós visionari.
