La mostra s’ha fet a partir de fotografies, cartilles escolars, plànols, retalls de diaris i altres documents que relaten com s’han aconseguit els diferents centres d’ensenyament. Molts han estat gràcies a la pressió veïnal. Els més antics, de l’època de la República, ja han desaparegut, però d’altres els han reclamat durant dècades.
Una de les principals lluites veïnals va ser contra les acadèmies privades, que no tenien unes infraestructures òptimes. “La gent volia escoles públiques, i en condicions, perquè la majoria de centres que hi havia eren en pisos, sense patis, sense espais, i on els alumnes estaven amuntegats en petites habitacions”, recorda Antoni González, “Tòful”, que va viure l’època com a mestre i ara ha participat en la creació de la mostra.
Les mobilitzacions per la construcció de centres escolars van ser contínues a la Prosperitat, primer per les escoles de primària i després pels instituts. “Aquí només hi havia l’Institut de Sant Andreu, que ja va costar Déu i ajuda que s’arribés a fer, i la solució que donaven quan la gent volia continuar la secundària era dir que anessin als instituts de fora del barri”, assegura Tòful. Més endavant els veïns van demanar centres d’adults i escoles bressol. Ara moltes d’aquelles persones formen part de l’anomenada Marea Groga, que demana una educació pública, gratuïta i de qualitat.
La mostra “L’ensenyament al barri: història, avui i demà” es pot visitar fins al 23 de març al Casal de Barri Prosperitat. Qui ho desitgi, pot adquirir un llibret que recull les dades i les fotografies de l’exposició, organitzada per la Comissió del Centenari de la Prosperitat.
