Ha viscut tota la vida entre dues comunitats, la sorda i la dels oients. És l’Enric Lluch, un “coda”, que significa fill de pares sords en les sigles en anglès. Des de fa una dècada és intèrpret de llengua de signes i ha muntat l’Associació Cultural i Social per la Supressió de Barreres (+ACCES) per facilitar la vida de les persones que no hi senten.

L’Enric Lluch és veí de la Vila de Gràcia. De petit va aprendre simultàniament la llengua de signes i l’oral. A casa, els pares eren sords i ell i els seus germans havien d’estar atents als sons que els pares no podien sentir. Aquestes vivències entre les dues comunitats, l’oïdora i la sorda, li ha permès ser més empàtic en la seva professió actual: des de fa una dècada és intèrpret de llengua de signes, tot i que va estudiar informàtica.

A Gràcia, l’Enric ha participat de molts actes fent la interpretació per a persones sordes. Moltes vegades ha estat al balcó del districte fent el pregó de la Festa Major de Gràcia, a les visites guiades del taller d’Història de Gràcia o en lliuraments de premis. Com ell explica, és especial: “A mi em fa especialment molta il·lusió fer els pregons i fer activitat i serveis a Gràcia, perquè és la meva Vila, de sempre.”

El canvi de professió d’informàtic a intèrpret de llengua de signes va arribar per casualitat. Un dia el seu pare necessitava fer  un tràmit a l’Ajuntament  i li demanaven un intèrpret per comunicar-se. En aquell època, no hi havia gaires professionals en aquest àmbit, i el fet de veure les necessitats del seu pare va fer-lo decidir a dedicar-s’hi i ajudar la comunitat sorda, també muntant l’Associació Cultural i Social per la Supressió de Barreres (+ACCES).