Els arqueòlegs que documenten des del gener el refugi antiaeri 410, al Poble-sec, han confirmat que en realitat és molt més llarg del que s’havia vist fins ara. Un equip del ‘bàsics’ els ha acompanyat per primer cop a la galeria, que tenia l’accés al carrer de Piquer (davant del número 32), recorre diverses desenes de metres sota els edificis i el carrer de Cabanes i continua encara en direcció al carrer de Vila i Vilà.
Fins on arriba encara és una incògnita perquè hi ha un punt on un esfondrament hi compromet el pas. Però la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra, que ha fet la inspecció, sí que ha pogut comprovar que la galeria continua encara més enllà. Una hipòtesi podria ser que connectés amb un altre refugi documentat al carrer de Vila i Vilà però que no ha estat mai excavat.
“Fins que no arribem al final no ho sabrem. Ara volem salvar el pas ensorrat, entrar-hi i documentar-lo bé”, ha explicat el cap del Servei d’Arqueologia, Josep Pujades. De moment, s’ha encarregat a uns enginyers de mines un informe per avaluar l’estructura, però Pujades és optimista.
És factible que tinguem el refugi sencer”
Poca informació prèvia
Fins ara, del refugi 410 se’n tenia constància només pel catàleg del 1938, que documenta molts dels que hi havia construïts i projectats a Barcelona durant la Guerra Civil i del qual prové la numeració que ha perdurat. Va ser a principis d’aquest any quan es va localitzar i excavar per primera vegada, arran de la reurbanització del carrer. Les mateixes obres també s’han aprofitat per fer l’excavació d’un altre refugi, el 292, de la qual el ‘bàsics’ ha fet un seguiment durant mesos.
En el cas del 410, el que es va trobar inicialment van ser uns primers metres de galeria, amb volta de formigó encofrat, que, molt probablement, era l’espai on s’estaven durant els bombardejos les persones que s’hi protegien.
A més, s’hi van descobrir també objectes diversos com llaunes de menjar, olles, galledes i un orinal, que seran restaurats i conservats.
Però la primera inspecció que en van fer els Mossos d’Esquadra va descartar la continuïtat del refugi més enllà d’aquest espai. Aparentment, la galeria seguia només uns metres, excavada directament a l’argila i en un estat molt precari. De fet s’ha hagut d’apuntalar en diversos punts.
No ha estat fins a unes setmanes més tard, quan fins i tot s’havia tornat a cobrir l’escala d’accés al refugi un cop documentat, que els arqueòlegs han vist que el túnel girava i s’endinsava al subsol.
La descoberta podria obrir la porta a considerar-lo un refugi destacat entre els més de 1.300 que hi ha documentats a Barcelona. “Hi ha molts que només van ser projectats, altres sí que es van construir, però són pocs on es podrà accedir i encara menys els que seran visitables”. I segons Pujades, “aquest té potencial”.
