Salvador Rueda està considerat el pare de les superilles. Les va concebre fa 33 anys, el 1987, i és l’ideòleg de la del Poblenou o la del Born. Sobre el projecte del govern municipal de convertir l’Eixample en una gran superilla, Rueda és crític i nega que pugui ser considerat com a tal: “Que parlin d’un projecte d’eixos verds, però no de superilles”. Pel teòric d’aquest disseny urbà, les superilles “incorporen 100 variables, totes alineades on tot funciona”, com ara la integració de la xarxa ortogonal d’autobús. En canvi, els eixos verds i l’alliberament de places que el govern municipal vol fer a l’Eixample, segons Rueda, no són prou elements per considerar-ho una superilla.
En una entrevista al programa ‘bàsics’, de betevé, Salvador Rueda veu en el projecte “un pas endavant” que permetrà pacificar part del centre de Barcelona i guanyar-hi espai verd, però creu que cal ser més ambiciós per afrontar “els reptes que se’ns venen a sobre”, com ara l’emergència climàtica. Per això, veu com un “problema polític i de valentia” que el govern municipal no aposti per desplegar superilles a tota la ciutat. Defensa que està demostrat que la implementació d’aquests espais “no trenca res” i ha sentenciat: “Si em deixen, en quatre anys faig totes les superilles de Barcelona”.
Paral·lelament, Salvador Rueda recorda que si el seu projecte inicial de superilles es desenvolupés en la totalitat i s’implantessin les 500 superilles previstes, s’evitarien 667 morts prematures anuals a la ciutat. Aquest projecte de mig miler de superilles permetria desenvolupar “163 places noves a Barcelona”, contra les 38 que recull la proposta del govern municipal. “Es redueix quatre vegades la possibilitat que els ciutadans puguin gaudir d’unes condicions de qualitat de l’aire i la renaturalització”, afirma l’impulsor de les superilles.
La pintura de colors a terra, una equivocació
Rueda considera que les mesures que s’emmarquen en l’urbanisme tàctic, com ara la pintura de colors, generen una “confusió total” als vianants. Concretament, Salvador Rueda veu com un “problema molt greu” la utilització de colors com el groc, associat al perill, a “no apropar-s’hi”. Per això, aposta per utilitzar el color blanc, més neutre.
Sobre l’urbanisme tàctic, Rueda demana al govern municipal que digui “les coses clares”, i diu que tot i que s’ha fet amb “molt bona intenció”, s’ha de reconèixer que “cal fer un salt endavant perquè a vegades ens equivoquem”.
