És una malaltia que associem a èpoques passades, però que en realitat és ben present a Barcelona. Des d’inici d’any, s’han declarat a la ciutat 28 brots de sarna, gairebé tants com el 2019 i més que el 2018, quan n’hi va haver 25. El 2021 la tendència ja va ser creixent, amb 39 brots detectats. Els túnels que caben a la pell aquests àcars, de nom científic “sarcoptes scabiei”, són extremadament molestos per la irritació, les butllofes i la picor que provoquen. Tres contagiats expliquen com han lluitat per desfer-se d’aquest paràsit durant mesos.
“Ens deien que podien ser bitxets del pis, però finalment va ser sarna”
Lomo va començar a sentir picors el setembre passat, però en un primer moment el metge no va encertar amb la causa: “Ens deien que podien ser bitxets del pis, però la gent de l’entorn va començar a tenir també picades, fins que un altre metge va diagnosticar la sarna”. En el cas de l’Adrià, tot va començar amb una ferida al canell, que es va estendre quan va haver-se de confinar per la covid-19 a casa i va deixar de posar-se alcohol per desinfectar-se les mans a la seva feina en un laboratori: “Va fer un pet espectacular“. Tampoc no hi donava importància l’Aina, que després de múltiples picors va decidir anar al metge i van trobar el motiu de les molèsties.
“He estat nou mesos en tractament perquè la meva sarna era resistent”
La lluita de l’Adrià s’ha allargat durant nou mesos, primer amb tractament tòpic en dues tongades, i després amb tractament oral perquè “cada mes revifava”. Després de nou mesos i combinar tractaments, ara sembla que la sarna que creu que va enganxar de comprar roba de segona mà ja ha remès. L’Aina creu que es va contagiar en una festa i, en el seu cas, fer remetre el paràsit va ser més fàcil: “Va ser un tractament d’un mes tòpic i oral que va funcionar”. Lomo no ho va tenir tan fàcil:
Durant un any hem tingut sarna intermitentment i ja hem perdut el compte dels tractament que hem fet. Tenim la pell fatal
“A la nit em despertava a mi mateix rascant-me”
“Durant el dia, encara, perquè vas fent coses, però quan et poses al llit i et tapes la sarna s’activa. Et pica tot arreu, les aixelles, les cames, els canells… Tanta picor que em despertava a mi mateix rascant-me“, explica l’Adrià, que considera que els símptomes són “horribles” i no els desitja ni al seu pitjor enemic. L’Aina coincideix que el vespre era el pitjor moment: “Trigava hores a adormir-me”. La rutina també inclou rentar la roba cada dia per evitar que el paràsit es reprodueixi. “La calor i la humitat activen la sarna i les picors eren horribles a la nit“, diu Lomo.
Ara els tres han passat la malaltia, però la “sarna psicològica” fa que no l’oblidin. És una sensació de picor autoinduïda per la por de tornar-se a contagiar: “Et pica un mosquit i ja creus que ha tornat”.
