El dilluns és dia de ‘Mirador Barcelona’, de mirar-nos de lluny la ciutat. Ho fem amb Nazario Luque Vera, referent del còmic underground espanyol. Artista contracultural i peça clau de la moguda barcelonina dels anys 70 i 80, s’endinsa en la Barcelona canalla a ‘Anarcoma’, la seva sèrie més popular.

Fa 50 anys que aquest artista viu a la plaça Reial i la finestra d’una de les cantonades de la plaça li ha servit de talaia particular. Nazario ha capturat durant dècades amb la càmera milers d’instants d’una plaça que creu que s’ha convertit en un “parc temàtic”. De fet, explica que als anys 80 van convertir-la en una plaça dura i que “enyora la d’abans”, semblant a la del Duc de Medinaceli, més “romàntica”. A més, s’hi afegeix la poda d’algunes palmeres datileres, que creu que trenca la fisonomia icònica de l’espai, tot i que ara “ja m’és igual”, diu, ara reconeix que viu entre les parets de casa seva i allí és on rep les visites. Quan va arribar a Barcelona sí que reconeix que li agradava tot l’entorn de la plaça, on hi havia molts bars d’homosexuals, de transformistes.

“La Rambla és irrecuperable”

Un dels emblemes de l’època underground és la Rambla. Ara Nazario creu que “la Rambla és irrecuperable”. Tot i que no voldria tornar a fa 50 anys, creu que el passejant ha canviat: “En aquella època Ocaña cantava i recitava i hi havia col·laboració de la gent que venia a la Rambla a passar el diumenge, ara no seria igual”.

“No cal fer un museu de cera de la Rambla”. Nazario creu que encara que li vulguin canviar la façana, amb les obres de la via les botigues de samarretes de futbol o de cànnabis no desapareixeran i, tot i que serà “un maquillatge”, l’artista creu que no acontentarà ningú.

Nazario canvia la Boqueria per Sant Antoni

Nazario diu que evita els llocs turístics. Per exemple, explica que només s’acosta a la platja quan ha d’anar a l’Hospital del Mar: “Miro la platja, faig alguna fotografia i cap a casa”, també perquè anar a l’hospital té a veure amb alguna malaltia d’algun conegut o pròpia. També prefereix anar fins al Mercat de Sant Antoni en comptes de la Boqueria, que té al costat de casa, així no ha de “sortejar turistes”. Creu que hi ha un empobriment de Ciutat Vella, ja que n’han desaparegut les botigues de proximitat, has d’anar a un altre barri. “No he estat mai a Montserrat, però sí a Núria”. L’artista diu que es mou segons on hi ha amics o familiars, no per fer turisme. De fet, només ha visitat una vegada la Sagrada Família, quan tenia 25 anys amb un noi noruec amb qui sortia que va fer tot el recorregut turístic de la ciutat.

“El turisme és com el cavall d’Àtila, on trepitja no torna a créixer l’herba“. Creu que aquest no és un problema únic de Barcelona, però vas als entorns de la Sagrada Família i “és demencial”.

‘Anarcoma’, pel món canalla de la Barcelona dels 70 i 80

El 1980 va néixer la revista de còmic ‘El Víbora’, de la qual Nazario va dibuixar la primera portada i en què va publicar la major part de les seves historietes.

La història ‘Anarcoma’, publicada per capítols, es va convertir en la figura emblemàtica de la nova publicació. Anarcoma, una detectiu trans, meitat Humphrey Bogart, meitat Lauren Bacall, segons Nazario, li va servir per moure els seus personatges pel món canalla de la Barcelona dels 70 i 80.