L’ús del telèfon mòbil entre els menors d’edat ha tornat al debat públic. Diverses famílies del Poblenou i de Gràcia s’han organitzat per posar-hi fre i endarrerir-ne l’ús fins als 16 anys. La realitat que es troben a l’escola és que hi ha famílies que opten per esperar fins als 12 anys, coincidint amb l’inici de l’educació secundària, i altres infants que a primària ja tenen mòbil personal. Les dades reflecteixen que la meitat dels barcelonins de 10 i 11 anys ja tenen mòbil.
Segons José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i psicoanalista, és una “magnífica notícia” que les famílies es coordinin per fer front a l’addicció a les pantalles.
És una tecnologia molt invasiva i no és pas neutra. Ens colonitza i envaeix”
_
Noemí Muñoz, mare de l’Escola les Acàcies i que es coordina amb altres famílies per retardar la introducció del mòbil, es mostra esperançada: “S’ha obert una mica de llum, pensàvem que no podríem parar la inèrcia d’arribar a l’ESO i donar automàticament el mòbil”. Això sí, demana implicació de tots els actors.
No podem estar soles les famílies. Necessitem que les escoles, els instituts i altres entitats també s’hi sumin”
_
El Departament d’Educació ja va anunciar que es portaria a debat amb totes les escoles i instituts de Catalunya l’ús del mòbil a les aules.
No es tracta de posar un límit de temps, sinó de trobar espais sense mòbils
Ubieto no és partidari de fixar un temps concret en l’ús dels telèfons mòbils en els adolescents, sinó de garantir espais on no tinguin cabuda: “Els dinars han de ser sense pantalles perquè és on ens expliquem què hem fet i com ens sentim. El moment d’anar a dormir també ha de ser sense, perquè els adolescents perden més d’una hora de son cada dia per les pantalles. I els patis també han de ser lliures de mòbils”, ha dit en una entrevista al ‘bàsics’.
El mòbil és una esclavitud i hem d’ajudar els adolescents a sortir-ne”
_
Segons Ubieto, l’edat en què s’introdueix el mòbil és un factor clau, però no l’únic: “Els hem d’ajudar a desconnectar d’aquesta pressió sense pausa i impulsar-los a desitjar altres coses”. Muñoz remarca, però, que “aquesta lluita no és contra la digitalització, sinó per trobar un punt entremig que no condicioni la vida dels adolescents”.
