Un mapa creat per tres barcelonins indexa els 155 lavabos d’accés públic que hi ha a Barcelona. Els impulsors han difós un web a través de Twitter on hi ha geolocalitzades les cabines que hi ha a l’espai públic i també els equipaments de la ciutat on es poden utilitzar els serveis. Amb els horaris restringits en bars i restaurants, molts ciutadans han fet notar la impossibilitat de trobar lavabos d’accés públic a Barcelona.
L’Ajuntament es va comprometre a la tardor a difondre la llista completa dels lavabos públics disponibles, però finalment va descartar l’opció. Fonts municipals van explicar a betevé que el mapa amb els serveis no es publicitava “per evitar cues i per prevenció” en època covid-19.
Un dels creadors del mapa explica a ‘bàsics’ que van fer una petició al portal de transparència de l’Ajuntament precisament després de llegir els arguments del consistori: “No vam entendre per què les dades no podien ser visibles, és una informació que creiem que ha de ser pública“, argumenta. Amb el llistat proporcionat per l’Ajuntament han creat ara el mapa.
Denúncia ciutadana a través dels mapes
Diverses plataformes i entitats veïnals sovint han usat mapes col·laboratius per fer més visibles les seves problemàtiques. És el cas d’Acció Raval, que va arribar a indexar més de 70 narcopisos l’estiu del 2018 per cridar l’atenció de les administracions.
Ángel Cordero, portaveu d’aquesta plataforma del Raval, explica que el mapa es va elaborar amb la informació que els veïns feien circular al grup de WhatsApp de l’entitat. Posteriorment, van decidir deixar d’actualitzar el mapa en detectar que podia ser contraproduent: “Ens vam adonar que estigmatitzava alguns punts del Raval”, diu Cordero.
La plataforma BCN Helpers, criticada precisament per estigmatitzar col·lectius migrants, també va crear un mapa col·laboratiu l’estiu del 2019 en què indexava furts i altres delictes als carrers de Barcelona. Altres exemples de mapes col·laboratius són l’impulsat per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona amb “transformacions urbanes i conflictes” de la ciutat o un mapa impulsat per l’ESMUC amb els sons del confinament.
La lluita contra el mosquit tigre i l’arquitectura hostil
Un exemple reeixit de mapa col·laboratiu impulsat per a la investigació científica és l’aplicació per a mòbils Mosquito Alert, que permet enviar fotografies de possibles exemplars de mosquit tigre que després són validades per experts. El projecte, que rep centenars de fotografies cada any, serveix per seguir l’expansió d’aquesta espècie.
I en el tercer sector, és reconegut el mapa d’Arrels Fundació d’arquitectura hostil, que inclou urbanisme que dificulta la vida de les persones que viuen al carrer.
