Viu de lloguer al mateix pis des del 1970, un àtic al carrer d’Hondures, a la Sagrera. Res feia pensar a Maria Martí que hauria de marxar-ne, als 83 anys, per una ordre de desnonament. La data prevista és el 2 de març i de moment no hi ha cap acord a la vista que el pugui frenar. De fet, la propietat, un gran tenidor que “mai ha volgut negociar”, ha guanyat la via judicial. La família de la Maria manté que s’ha comès un “frau de llei”.
El problema rau en l’antiguitat del contracte de lloguer i en la norma que en regulava la durada. Quan el marit de la Maria el va signar el 1970 era vigent una llei d’arrendaments urbans que emparava els lloguers indefinits. Però la societat amb la qual el va subscriure es va dissoldre 20 anys més tard. I quan una altra empresa va absorbir el contracte, la llei havia canviat amb l’anomenat decret Boyer, que havia suprimit la pròrroga forçosa de lloguers.
Un canvi de condicions dubtós
Aquesta modificació ha estat l’argument esgrimit finalment per l’Audiència de Barcelona per determinar que el contracte de la Maria havia començat de zero el 1991 i, per tant, havia perdut el caràcter indefinit. “En cap moment ningú no ens va informar d’això”, assegura la seva filla, Anabel Sorroche.
La primera notícia, asseguren, la van tenir el 2014, quan van rebre el burofax de l’arrendador que els comunicava que ja no els renovava el contracte. Tampoc els va fer pensar que haguessin canviat les condicions el fet que, fins a aquell moment, Martí seguia pagant la mateixa renda (“al voltant de 300 euros”), amb petites actualitzacions anuals.
El “frau de llei” ve també perquè els propietaris, segons explica Sorroche, “van fer creure al jutge que les dues empreses, la primera i l’actual, eren societats diferents”, quan a la pràctica eren els mateixos. “Tot l’edifici és d’ells”, afirma la Maria, “i aquí hi ha 100 pisos”. Al del costat, explica, fa tres mesos que va marxar una parella “perquè els apujaven el lloguer a 1.300 euros i des d’aleshores és buit”.
Forçats a oferir una alternativa
“A mi m’han dit que me’n vagi i prou”, diu la Maria. Tot i els intents de negociar condicions noves, les converses mai van arribar a bon port. Però en tractar-se d’un gran tenidor, ara els propietaris s’han vist obligats, per llei, a proporcionar-li un lloguer alternatiu: li ofereixen canviar l’àtic per un entresol de la mateixa finca per uns 400 euros al mes.
“És un pis molt petit, molt fosc, i si em fico allà a baix, em moro d’aquí a menys de dos mesos”, assegura la Maria, que té acreditada la situació de vulnerabilitat per part de Serveis Socials. “A mi m’agradaria que em deixessin aquí. Amb l’edat que tinc ja s’haurien pogut esperar una mica”, diu. L’única opció, ara per ara, és el recurs que ha presentat davant de les Nacions Unides per aturar temporalment el desnonament. Té el suport també del Sindicat d’Habitatge de la Sagrera, que ha denunciat el cas a les xarxes.
