‘Les coses bones’, de Carlos Márquez, posa la lupa en les notícies positives de la ciutat que de vegades passen inadvertides. Aquesta setmana s’ha fixat en l’habitatge, un drama vist a través de l’humor, el retorn del mític Floquet de Neu per la Mercè i el 22@, un districte tecnològic on augmenten les oficines buides.
1. El simpàtic drama de l’habitatge
El guionista i còmic Ignasi Taltavull, conegut pel pòdcast ‘La Ruina’, ha compartit aquesta setmana una cançó que ha gravat juntament amb Adri Romei, amb qui formen Los Nuevos Fenómenos, que per a Márquez resum molt bé el sentir de la gent jove a l’hora d’intentar buscar pis a Barcelona. El tema es diu ‘Adiós a tu ciudad’, un grandíssim tema, diu el periodista.
Márquez tria la frase que creu que resumeix més bé la situació immobiliària de molta gent a la ciutat. I no només dels joves: “No viuré mai en un pis que m’agradi de veritat”.
Per posar una mica de context, fa uns dies també parlàvem d’habitatge a ‘Les coses bones’ i vam buscar un pis a Idealista: “5.013 pisos en lloguer a Barcelona. Filtre de 900 euros mensuals, baixem a 135 habitatges. Filtre de 70 m2 perquè tinc fills, baixa fins a 9, que en realitat són sis perquè un es repeteix tres cops”.
És trist, però realista: no busques el que t’agrada, busques el que pots pagar. De fet, fas el mateix amb les vacances, amb el cotxe, amb la roba. Se’n diu consum responsable. El problema és que el llistó cada cop s’ha de posar més avall o cada cop més lluny i directament anar-se’n de Barcelona.
2. Torna el Floquet de Neu
De la festa de la Mercè, Márquez en destaca el retorn de Floquet de Neu, el goril·la albí, l’únic al planeta, que va arribar al Zoo de Barcelona l’any 1966 i que 21 fills i tres dones després va morir de càncer el 24 de novembre de 2003, després que li practiquessin l’eutanàsia.
A la festa major de Barcelona l’hem tornat a veure a càrrec de la companyia Antigua y Barbuda. Fins a 17 persones per fer funcionar aquest titella enorme. Segur que els més petits van al·lucinar, més encara quan els pares els van explicar que Barcelona va tenir durant 37 anys un goril·la blanc de veritat. Per a Carlos Márquez és una figura de la història recent de la ciutat que l’apassiona. Segurament, l’animal més fotografiat de la història, que va ser portada del ‘National Geographic’ l’any 1967.
Un goril·la que també va ser portada de disc. En aquest cas de la banda de Londres de música house Basement Jaxx. També va tenir segell propi en el 50è aniversari del seu naixement i amb un espai al nou Museu de Cera de Barcelona.
També ha tingut obra de teatre el 2006, ‘Últimas palabras de Copito de Nieve‘, que reflexionava sobre la mort, i una pel·lícula d’animació al 2011, ‘Floquet de neu‘.
Per tant, un animal que en vida ens va posar en el mapa, però que un cop desaparegut no l’hem sabut ni homenatjar. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ho va debatre fa poc més d’un any i el govern va admetre que calia fer justícia amb la figura de Floquet de Neu.
Márquez proposa canviar el nom el passeig que passa per darrere el Zoo, a tocar de les vies que surten de l’estació de França, el passeig de Circumval·lació, i anomenar-lo passeig del Floquet de Neu.
Al moment friqui de la cosa bona, el periodista recorda la pel·lícula de 1945 ‘The white gorilla’, que explica la història d’un caçador que és atacat per un goril·la blanc que té molta mala llet, perquè l’han fet fora de la manada precisament per ser blanc. Konga, un clar avantpassat del Floquet.
A finals de novembre farà 20 anys que va morir i segurament es tornarà al debat de clonar-lo, de fer una estàtua, una plaça… En tot cas, es va convertir en un símbol de Barcelona, tot i que ara, una mica oblidat.
3. 22@, districte (no tan) tecnològic
Totes les ciutats estan en transformació constant, Barcelona no n’és una excepció. Potser un dels espais que més canvia avui dia, al marge dels barris de la Marina i l’entorn de la Sagrera, és el districte 22@, un projecte que va néixer amb la idea de ser un imant de start-ups tecnològiques.
Ara, però, el nivell d’ocupació de les oficines és una mica inquietant. Una de cada quatre oficines disponibles està buida, segons Savills, unes xifres que l’Observatori dels Barris del Poblenou amplia fins al 42 %.
La revisió del planejament del 22@ aprovada l’any passat ja preveia més habitatge al 22@, el doble, fins a un total de 17.000. Nous equipaments, eixos verds… Però la realitat és que, tot i tenir un munt d’empreses, sembla que se n’ha alentit el creixement. Per al periodista, potser no se sap si ha tocat sostre, però sí que sabem que la ciutat necessita urgentment habitatge. El debat està servit: sobren oficines al 22@; s’han de reconvertir en pisos?
“Perquè tinguis un prat verd no apareixen les vaques. Però si tens pisos disponibles, l’oferta i la demanda es poden equilibrar, els preus baixen i la gent com l’Ignasi Taltabull no ha de fer cançons tan brutals com ‘Adiós a tu ciudad'”, paraula de Márquez.
