‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en la reforma d’un nou tram del carrer de Balmes, entre la plaça de Molina i la ronda del General Mitre, que passarà de zero a 110 arbres i de quatre carrils de circulació a tres. També es fixa en el nou parc de la Colònia Castells i en la proposició que ha presentat ERC al ple de Barcelona per fer un cens d’”expats” i analitzar quin és l’impacte que tenen a la ciutat.
1. Balmes, quasi de cap a peus
A partir de la tardor es reformarà un altre tram del carrer de Balmes, entre la plaça de Molina i la ronda del General Mitre. Ara mateix, diu Márquez, aquest tram de carrer és com un museu a l’aire lliure del porciolisme: voreres raquítiques, edificis molt alts i un munt de carrils, sis.
En 650 metres no hi ha ni un sol arbre i la idea és plantar-ne 110. El periodista ho celebra i considera que aquesta reforma és una cosa bona, ja que les voreres passaran a tenir més de quatre metres d’amplada i la calçada passarà de tres + tres a dos carrils de pujada, una filera de serveis i un carril de baixada. Tot, compartit per cotxes i transport públic. Les bicicletes es quedaran sense carril bici que pugui connectar amb la via Augusta i amb l’avinguda del Tibidabo, que és una via clàssica per pujar a la carretera de les Aigües en bici.
Les obres començaran a la tardor, trigaran 15 mesos i tindran un cost d’uns set milions d’euros. La cosa bona es diu Balmes, quasi de cap a peus, perquè el carrer fa gairebé 15 anys que està en transformació.
L’alcalde Hereu va encarregar la reforma de la Diagonal al carrer d’Aragó l’any 2010. Xavier Trias va arribar a l’alcaldia el 2011 i va fer el tram de la plaça de Molina fins a l’avinguda Diagonal i del carrer d’Aragó fins a la Gran Via. Això significa que encara quedaven pendents de la plaça de Molina a Joaquim Folguera i de la Gran Via a Pelai. Per sobre de General Mitre i fins a Joaquim Folguera s’encararà quan estigui acabada l’obra que l’L9 té pendent a la parada del Putxet. També queda pendent el petit tram entre la Gran Via i Pelai.
Aquesta imatge és del carrer de Balmes el 1931 i, pel periodista, la cosa no ha variat gaire. Llamborda per asfalt i ni rastre del tramvia, que es va treure l’any 1971.
De la plaça de Molina a l’avinguda Diagonal és on potser el canvi va ser més evident, amb voreres molt generoses per passejar. Però què ha passat?
Ha passat que tota la superfície reservada per als vianants l’estan ocupant les motos. Abans les motos aparcaven en paral·lel a la calçada. Ara, amb la vorera més ampla, ho fan en bateria, cosa que no es pot fer. Márquez recorda el que diu l’ordenança: menys de tres metres de vorera, prohibit aparcar; de tres a sis metres, en paral·lel a la calçada; més de sis metres, en semibateria. En aquesta zona, les motos haurien d’estar en paral·lel a la calçada.
La conclusió per Márquez és que una reforma pensada per incrementar l’espai per als vianants ha acabat sent aprofitada només per les motos. Diu que arribarà un dia que farem fora les motos de totes les voreres i ens haurem saltat el pas d’intentar que aparquin tal com diu la normativa.
Balmes és un carrer sinuós fins a la Diagonal i recte des de l’avinguda fins al final. Era el carrer número 26 del pla Cerdà i es va fer fins a la Diagonal.
Al fons de la fotografia, el Putxet, una imatge de la zona de finals del segle XIX, al conegut com a torrent de l’Infern. Però en global tota la riera que formava Balmes era la riera de Sant Gervasi. Balmes és sinuós perquè es va haver de seguir, més o menys, el recorregut de l’aigua.
A mitjans de segle, també es va inaugurar el ramal dels Ferrocarrils a l’avinguda del Tibidabo. Aquí és on també s’ha de fer la parada del Putxet de l’L9.
I el carrer va anar agafant forma. Els cotxes el van anar fent seu i també els taxis.
Aquest encreuament, del carrer de Pàdua amb el de Corint, és dels pocs que tenen una mica de natura. Però què va decidir l’Ajuntament? Posar contenidors just davant de les poques plantes que té Balmes entre General Mitre i la plaça de Molina. I com va quedar la part alta?
2. Nou parc a la Colònia Castells
Márquez ens trasllada al carrer d’Entença, poc abans d’arribar a la travessera de les Corts, en un lloc amb molta història fabril i amb molt futur d’espai públic. El districte disposa ara d’un parc nou de gairebé 10.000 m².
Una meravella, diu el periodista, que no pot tapar el fet que aquest projecte hagi acumulat gairebé un any de retard i un sobrecost d’un milió d’euros. L’empresa adjudicatària va proposar 2,68 milions i han acabat sent 3,64. Però quan una cosa s’inaugura, diu, tots contents. Benvinguda qualsevol zona verda nova en una ciutat que només té 7 m² de verd per habitant, comptant escocells i la gespa per la qual circula el tramvia.
3. Prova del cotó als “expats”
La prova del cotó, com deia l’anunci i recorda Márquez, creu que és el que ERC vol fer amb els “expats”. La formació municipal presentarà una proposició al ple per fer un cens d’”expats” i veure quin impacte tenen a la nostra ciutat. En un moment en què es parla d’aquests nòmades laborals, creu que va bé saber si en fem un gra massa o si ens quedem curts.
El periodista recorda, però, que la ciutat té molts altres “expats” als quals denominem immigrants, no tan rossos, no tan “start-ups”, que requereixen mesures per la part baixa. És a dir, que cap persona tingui avantatges per dalt ni desigualtats per baix.
