“Et treus els ‘aros’ i et fas una cua per intentar ser menys gitana. És molt denigrant que una persona intenti no semblar-se a allò que és per aconseguir una feina o un lloguer“. L’Amanda Sánchez té 20 anys i explica que les dones d’ètnia gitana com ella pateixen discriminació en el seu dia a dia. Assegura que sovint, per poder accedir a un lloc de treball o a un habitatge, han d’aparentar el que realment no són. “Et veuen negra, àrab o gitana i el més probable és que et diguin que ja tenen un altre candidat“, lamenta. Ella i tres joves més d’ètnies diferents han explicat al programa ‘bàsics‘, de betevé, el racisme i els prejudicis constants als quals han de fer front.
Algunes persones també han de suportar mirades al carrer o al transport públic. “De vegades hi ha gent que mira malament i no sé per què”, diu el Gaaussou Pomane, senegalès de 18 anys. Fa dos anys que és a Barcelona i explica que li han demanat el bitllet i el DNI diverses vegades al metro. “A una persona que és d’aquí no li diuen res, no li demanen cap identificació”, lamenta. L’Ilham Arbinee, de 20 anys i nascuda al Marroc, també ha viscut situacions com aquesta: “És indignant”.
Canvi de vagó al metro
Algunes dones són discriminades per portar un element tan senzill com el vel. Això li ha passat a l’Ilham Arbinee, que porta gairebé tota la vida vivint a Barcelona. Explica que al metro veu gent que no vol seure al seu costat quan hi ha un seient buit i opta per marxar a un altre vagó. A banda del vel, afegeix que la condició de dona és un agreujant més a l’hora de fer vida a la ciutat: “Ho tenim encara més difícil pel masclisme que hi ha“.
La Madja Moustaid és una noia de 19 anys que va arribar a Barcelona del Marroc quan en tenia cinc. Ara està estudiant a la universitat i defensa que, tot i haver nascut en un altre país, sent que té més d’una identitat. Afirma que el debat sobre la identitat l’han tingut molts dels joves migrants. “Ens ensenyen que hem de quedar-nos-en amb una; que si n’esculls una, no en pots tenir una altra”. Això, apunta, no és pas la realitat. “Una nacionalitat no la fan els papers o les fronteres: la fan els meus amics, la universitat, el meu barri“, afegeix la Madja.
Més vigilància a les botigues
Un altre cas de racisme, explica l’Amanda Sánchez, és quan una persona entra en un comerç a mirar o comprar productes. Denuncia que, segons el color de la pell o la manera de vestir d’una persona, el personal de seguretat incrementa la vigilància. “Van darrere teu pel teu aspecte o pel teu origen. A banda de molestar, fa mal“, lamenta.
