L’operació dels Mossos d’Esquadra en què han estat detingudes 16 persones a Barcelona i una a Igualada és una de les més importants dels darrers anys contra el terrorisme gihadista. És la primera, a més, des dels atemptats del 17-A a la Rambla i Cambrils en què es desarticula a la ciutat un grup radicalitzat “amb voluntat d’atemptar”. Amb aquestes detencions, Catalunya en supera el centenar en els últims sis anys.
Una base metropolitana
Segons dades del Ministeri de l’Interior, des del 2012 fins al 2018, s’havien detingut a Catalunya 96 gihadistes en 58 operacions dels diferents cossos policials i encapçala així el rànquing de les comunitats autònomes. Barcelona concentra un 19 % d’aquestes detencions, amb 20 (per sota de Madrid, amb 31). Però les xifres d’altres ciutats com Badalona (12) o Terrassa (11) fan de l’àrea metropolitana un focus important de la lluita antigihadista.
Tot i això, és Barcelona, i en especial el centre i alguns edificis emblemàtics, un dels objectius assenyalats de forma més recurrent pels terroristes. La Sagrada Família, el Camp Nou o la Torre Agbar han aparegut en vídeos propagandístics de l’organització Estat Islàmic i s’ha atribuït a la cèl·lula de Ripoll, autora de l’atemptat a la Rambla, la voluntat d’atemptar-hi. Altres detinguts havien tornat a assenyalar la Rambla o també s’havien referit al metro com a objectius potencials.
Caront, l’operació més important
Però va ser el grup desarticulat en l’operació Caront, l’abril del 2015, a Barcelona, Terrassa i altres ciutats, el que va fer més explícita la voluntat d’atacar a la ciutat. Entre les fotografies que se’ls van trobar hi havia imatges del Parlament de Catalunya, de la comissaria dels Mossos a la plaça d’Espanya o de l’Hotel Arts. L’Audiència Nacional va condemnar 10 dels integrants l’any passat amb penes d’entre vuit i 12 anys per integració en organització terrorista.
