Albatros, Estrella de Mar, La Tortuga Ligera, La Ballena Alegre, Toro Bravo… Fins a una desena de càmpings al front marítim del delta del Llobregat van arribar a allotjar més de 20.000 campistes a finals del segle XX. La majoria d’establiments van establir-s’hi a finals dels 50 i principis dels 60, amb l’eclosió d’Espanya com a destinació de sol i platja. El 2024, només en queden dos en funcionament: el càmping Estrella del Mar i el Tres Estrellas, que ha reviscut com un hotel més de la ciutat.
“La ciutat del repòs que Barcelona necessita”
Per trobar els orígens d’aquest indret com a destinació de vacances ens hem de remuntar a l’any 1932. El grup d’arquitectes racionalistes GATCPAC va projectar a cavall del litoral de Gavà i el de Viladecans un centre de vacances futurista: “la ciutat del repòs que Barcelona necessita”, amb zones residencials i fins i tot un espai de cura i repòs de malalts. Amb la Guerra Civil, el projecte va quedar en un calaix però es va recuperar a finals dels anys 50 ja no com a projecte d’avantguarda sinó com una oportunitat per fer negoci turístic.
La Pineda, el càmping que va obrir la veda el 1958
El primer càmping a establir-se va ser La Pineda el 1958 a tocar de la platja de la Murtra, entre Gavà i Viladecans. Va néixer com a establiment de banys, és a dir, perquè la gent s’hi canviés de roba abans i després d’anar a la platja, però de seguida va prendre protagonisme l’espai destinat al càmping. Aquell mateix any també es va establir La Ballena Alegre. L’Albatros va venir al 1959 i La Tortuga Ligera i el Càmping Gavà, el 1963.
De piscina abandonada a espai de cria d’espècies en perill d’extinció
La majoria d’aquests establiments van desaparèixer a finals dels 90 i principis dels 2000, o bé perquè Aena en va expropiar els terrenys per ampliar el perímetre de l’aeroport de Barcelona-el Prat o bé perquè als propietaris els sortia més a compte vendre el solar perquè s’hi poguessin fer urbanitzacions. Actualment, d’alguns encara en queda un rastre evident, sobretot per les piscines abandonades que encara es conserven. És el cas de les del Càmping Toro Bravo, les piscines del qual s’han utilitzat en alguna ocasió per criar espècies autòctones en perill d’extinció.
