Són una institució al Càmping Tres Estrellas, a Gavà. Teresa López i Ramon Boyé fa 35 anys que hi tenen plantada una caravana, una segona residència per a ells. La primera la tenen a només 15 minuts en cotxe: a l’Hospitalet. “A priori”, poca distància, però prou quilòmetres per desconnectar en un entorn molt diferent. “És un paradís a la ciutat”, descriu la Teresa. Són prou anys també d’estada en el càmping per ser testimonis de com ha evolucionat últimament i de com aquesta proximitat a Barcelona l’ha acabat transformant en “un hotel més” de la ciutat.
Abans hi havia moltes motxilles, ara tot són maletes”
Dit d’una altra manera, fa anys la Teresa i el Ramon convivien “potser amb 150 famílies” que, com ells, s’hi instal·laven tan bon punt començaven les vacances i no en marxaven fins a l’últim dia. Ara, els veïns de parcel·la són sobretot turistes que van i venen i d’aquells companys de barbacoes i tardes de parxís en queden amb prou feines “una vintena”.
Supervivent sense competència entre avions i espais naturals
El Tres Estrellas és, de fet, un supervivent d’una època daurada per al càmping familiar i metropolità, quan l’autovia de Castelldefels (C-31) era un continu de noms mítics: La Ballena Alegre, Toro Bravo, Filipinas, Albatros, Cala Gogó, La Tortuga Ligera… Sumaven més de 20.000 places en terrenys del delta del Llobregat. L’ampliació de l’aeroport ara fa uns 20 anys va arrasar totes aquestes “ciutats de vacances” del Prat i Viladecans. Totes, menys una, la més petita, ja al terme de Gavà.
“Al principi va costar molt, havíem de recordar a la gent que nosaltres sí que continuàvem”, explica Alejo de Olano, gerent actual del càmping que la seva família, propietària dels terrenys, va engegar el 1962. La solitud inicial, però, ha esdevingut a la llarga un avantatge perquè avui no té gairebé competència. És de les poquíssimes opcions obertes tot l’any i prop de Barcelona que tenen els incondicionals del càmping o els que s’hi acosten amb autocaravanes.
Entre els atractius conserven, a més, un accés a peu a la platja i una parada de bus a les portes del càmping que els porta al centre de la ciutat en 40 minuts. I darrerament també s’han adaptat als nous temps amb innovacions com el glàmping (tendes ja muntades i equipades per llogar) i més bungalous per a una clientela que busca més confort.
També hem invertit més en màrqueting i posicionament a internet. Gràcies a això estem millor que mai”
Venir a treballar i anar de càmping, tendència a l’alça
Ha estat sobretot després de la pandèmia que ha estat més evident l’increment de l’ocupació. Si el 2019 la mitjana anual estava al voltant d’un 50 %, l’any passat va arribar al 72 %, és a dir, un creixement del 44 %. Durant la temporada baixa, els estrangers van ser majoria: set de cada 10 clients, enfront del 30 % de nacionals.
A aquest creixement hi ha contribuït, entre altres, un perfil “cada cop més habitual”, segons el director del càmping, Marc Soler. “Tenim molts clients que venen per negocis i, per exemple pel Mobile o l’Alimentaria, com que som molt propers a la Fira, tenim expositors, muntadors, xofers, tot tipus de treballadors que troben aquí un allotjament més relaxat i que els ofereix diverses opcions segons el seu pressupost”. En definitiva, un càmping que “funciona com un hotel més de Barcelona”.
