La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana recorda llibreries històriques de la ciutat que han desaparegut. Vall passeja entre els passadissos plens de lloms de la Llibreria Porter, la Cinc d’Oros, la Catalònia, la Canuda i les paradetes de llibreries del carrer de la Diputació. Creu que ara la ciutat té força llibretera, però fa memòria d’aquests establiments que van marcar el ritme cultural de la ciutat durant molts anys.
Llibreria Porter
El Palau Solterra-Barberà, també conegut com del Marquès de Barberà i de la Manresana, és un edifici situat a l’avinguda del Portal de l’Àngel i els carrers de la Canuda i de la Flor de Barcelona. A mitjans de la dècada del 1940, els marquesos de Barberà van llogar la finca a Josep Porter i Rovira, qui hi va traslladar la seva llibreria. L’establiment es va convertir ràpidament en un punt de reunió dels intel·lectuals de l’època. L’any 1964, el seu fill Miquel Porter, aprofitant la proximitat amb el Cine París, també desaparegut, va crear la col·lecció cinematogràfica catalana i va convertir una de les sales del palau en un museu del cinema. La Llibreria Porter va estar marcada per una gran activitat cultural fins que l’any 1981, la llibreria va tancar.
Llibreria Cinc d’Oros
La llibreria va agafar el nom de Cinc d’Oros, el mateix que tenia durant la República la plaça situada just al costat, a l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia. L’establiment emulava l’estil de les llibreries de París, una proposta innovadora a la Barcelona de finals dels anys 60. L’establiment va crear un espai de llibertat i d’intercanvi d’idees.
El 1971, còctels Molotov van destrossar l’aparador dedicat a Pablo Neruda, Pau Casals i Pablo Picasso, i va destrossar part de la llibreria. Els propietaris van decidir no reparar el rètol, perquè quedés el record de l’atac.
Llibreria Catalònia
La Llibreria Catalònia va obrir el 1924 a la plaça de Catalunya i, sis anys més tard, es va traslladar a la ronda de Sant Pere, 3. En aquest local va superar la Guerra Civil, un incendi devastador el 1979 i un conflicte immobiliari.
El 2005, Espais Sabadell va comprar l’edifici de la llibreria i va presentar un informe tècnic que assegurava que el local de la llibreria, als baixos de la finca, tenia danys estructurals i que, per motius de seguretat, calia fer-hi obres. Durant un mes i mig, la llibreria va traslladar-se a la plaça de Catalunya, en una operació que la direcció de Catalònia va qualificar de “mobbing immobiliari”. Espais Sabadell va construir en l’edifici pisos de luxe i, més tard, va compensar econòmicament la llibreria pel tancament temporal de la seva seu. Tot i els entrebancs, la llibreria i editorial es va convertir en un dels centres del món literari català. El 2013, va abaixar la persiana.
Llibreria Canuda
La llibreria va obrir l’històric 14 d’abril del 1931. Deu anys després de ser fundada al carrer dels Tallers, el propietari, Ramon Mallafré, va decidir traslladar la llibreria a l’emplaçament actual, al carrer de la Canuda. Durant més de 80 anys, la Llibreria Canuda es va fer un lloc en la història de la cultura barcelonina convertint-se en un punt de trobada de curiosos, intel·lectuals i aficionats als llibres de vell. De fet, aquest històric establiment va ser inspiració de Carlos Ruiz Zafón, qui va convertir-la en el cementiri dels llibres oblidats al llibre ‘L’ombra del vent’.
Amb un fons que superava els 200.000 llibres i incloïa obres descatalogades, la llibreria va tancar el novembre del 2013.
Parades de llibres al carrer de la Diputació
L’any 1967, les parades de llibreters de vell del portal de Santa Madrona es van traslladar per les obres de construcció de l’estació del metro de Drassanes. Es van ubicar a la vorera del carrer de la Diputació, entre els carrers d’Aribau i Balmes, amb el nom de Pabellones de Libros Antoni Palau. Aquestes parades no només venien edicions antigues de llibres, sinó que també aconseguien títols editats a l’estranger, revistes i publicacions que no havien passat la censura franquista i que es venien de sotamà. Més tard, van anar abandonant els llibres de vell i es van introduir les revistes especialitzades i els còmics.
Amb el pas del temps, els llibreters que es jubilaven ja no aconseguien traspassar la parada i aquestes van anar desapareixent, i durant l’última dècada del segle XX es van anar tancant i enderrocant. Les últimes, van aguantar en estat de decadència fins al juliol del 2014.
