Des d’aquest dimecres l’ús de la mascareta ja no és obligatori en la majoria d’espais interiors. Però arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil. El primer cop que la Generalitat de Catalunya va fer referència a la necessitat de cobrir-se la boca per evitar contagis va ser en una piulada del del compte de Protecció Civil, el 31 de març del 2020. La infografia no parlava directament de mascaretes perquè en aquell moment hi havia escassetat.
D’aquesta piulada a aquesta altra del Departament de Salut, que explica que ja no és obligatori portar-la en interiors, han passat una mica més de dos anys.
L’elaboració casolana va suplir l’escassetat
Amb l’eclosió de la pandèmia, la confecció casolana va suplir l’escassetat. De fet, des de les mateixes institucions es van fer vídeos i documents de tutorial per ensenyar a teixir-ne a casa. A finals d’abril, es van començar a repartir mascaretes quirúrgiques a les farmàcies i no va ser fins a principis de maig que es van fer obligatòries al transport públic. Al juliol del 2020, l’obligatorietat es va estendre als exteriors, tant si hi havia distància de seguretat com si no. Les iniciatives solidaries, com la Xarxa de Dones Cosidores o el Sindicat de Manters, van col·laborar per intentar suplir la manca d’estoc. Ara bé, en dos anys, no tothom ha tingut temps per acostumar-se a dur la mascareta ben posada.
La mascareta com a eina política
Més enllà de la protecció sanitària, la mascareta també ha servit d’eina política per transmetre missatges. Per exemple, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va optar per dur-ne de neutres a l’inici de l’expansió de la covid-19, mentre que al juliol del 2020 va virar d’estratègia, i el vam començar a veure amb teles amb la bandera d’Espanya o les sigles del PSOE en els actes de partit. Segurament, a reacció de l’ús que en va fer l’extrema dreta, que des d’un primer moment va optar per portar-ne amb la bandera o amb simbologia militar.
Els presidents de la Generalitat de Catalunya, en canvi, no han lluït mascaretes amb simbologia, ni en el cas de la presidència de Quim Torra ni de Pere Aragonès. A l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sí que li hem vist varietat de models: des de la tela institucional amb l’escut de l’Ajuntament, a simbologia LGTBI o la bandera de la república espanyola, que va portar coincidint amb el ple en què es va restituir el retrat de Felip VI al Saló de Cent.
