El final de la dècada dels 60 i l’inici dels 70 són temps de protestes contra el règim del general Franco. Des dels estaments més diversos de la societat espanyola s’aprofitaven les poques escletxes que deixava el règim.
El 9 de març de 1966, 500 estudiants i alguns intel·lectuals i periodistes es tanquen a l’església dels Caputxins de Sarrià per constituir un sindicat democràtic d’estudiants. La policia va assaltar l’església 42 hores després de la tancada i acaba amb la coneguda com “Caputxinada”. Mesos més tard, la policia reprimeix amb violència una manifestació de 130 sacerdots que protestaven contra les tortures que havia rebut un estudiant, Quim Boix.
A banda dels moviments estudiantils, el moviment obrer pren més protagonisme. El 18 d’octubre de 1971 es produeix una batalla campal a l’interior de la fàbrica SEAT entre la policia i els treballadors en vaga. A resultes d’això va morir Antonio Ruiz Villalba. L’historiador del programa, Oriol Junqueras, ens contextualitzarà el pes d’una fàbrica com la SEAT dins el moviment obrer antifranquista.
A la primera part del programa parlarem de la Caputxinada, amb un dels seus organitzadors, en Quim Boix, i amb el superior dels pares caputxins, Joan Botam. L’habitual secció del fotògraf la dediquem a Manel Armengol, que va fer les cèlebres instantànies de les manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976 a Barcelona.
A la segona part del programa analitzarem les protestes obreres i veïnals, amb un extreballador de la SEAT, Carles Vallejo, l’advocada laboralista Montserrat Avilés i el líder veïnal de Nou Barris, Manuel Vital. Finalment el músic Jordi Savall, llegirà les paraules de Pau Casals davant l’assemblea general de l‘ONU, el 1971.
