La repressió econòmica ve acompanyada d’una implacable repressió cultural, que arriba als seus màxims nivells a l’escola. El mes d’agost de 1939, el règim havia substituït a 700 mestres catalans de primària, amb mestres procedents d’Extremadura i Castella. En total, la premsa de l’època assegura que uns 1000 mestres no van demanar el reingrés després de la guerra. La presència dels quadres de Franco i Primo de Rivera amb la creu al mig presidint totes les classes simbolitzava la espanyolització de l’escola i també de la vida quotidiana.
El director de La Vanguardia Española, Luís de Galinsoga, escrivia el 1939 a les pàgines del rotatiu: “La consigna es clara y no tiene refugio: si queremos ser dignos de esa redención y honrar a quién nos ha redimido, todos los españoles debemos hacer estas tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha impuesto la victoria”
Parlarem de l’escola de Franco i coneixerem la història del fotògraf Josep Maria Pérez Molinos que va retratar els primers anys de la Barcelona de postguerra.
A la segona part del programa parlarem del món de la cultura, de com s’ho feien els creadors per mirar d’evitar la censura. Parlarem amb directors teatrals, de cinema i escriptors.